S’estan complint els quaranta anys de l’inici de la gran transformació de l’Estat esdevinguda gràcies a la sonada victòria socialista de 1982, dins el procés democràtic en marxa. Des d’aleshores, no tot han estat flors i violes; també hi va haver racons obscurs, però la trajectòria dels governs socialistes ha deixat una enorme estela de canvis progressistes i d’avenços democràtics que avui en dia segueixen posant en evidència els conservadors d’aquí i d’allà. Crec que, més que de la Transició, ens hem de sentir orgullosos de les aportacions fetes pels socialistes a la revolució social, cultural, educativa, sanitària, legislativa i econòmica, malgrat el tràngol de la reestructuració dels primers anys. I ens sentim més europeus.
També a Castellar va arribar finalment l’estela dels canvis i es va poder superar l’atròfia cultural, social i estructural en què ens tenien sumits els governs postfranquistes convergents sota la capa del catalanisme excloent, així de clar. També aquí la majoria de la població va donar un ampli suport al canvi desitjat feia temps i ho segueix fent avui. No serà per res. Si fem memòria podrem recordar molts dels avenços, com el setmanari gratuït, el cinema i una millor atenció a la joventut, per posar uns casos. En les actuals circumstàncies històriques i climàtiques caldrà que segueixi treballant amb el nostre suport per al progrés de la vila escoltant la ciutadania, que sol expressar-se a través dels diversos grups polítics i cívics. Endavant i sort, que hi ha molt a fer encara.
