Atribuir per sistema els esguerros que els detractors de la llibertat per Catalunya han comès des de fa anys a qui no ens agrada que ens controli, és una criaturada, si més no, miopia. Qui per norma veu la palla a l’ull del veí és que no s’adona de la biga que té al propi ull. Cal més objectivitat i autocrítica. Avui va de l’espionatge amb Pegasus. Dues observacions: el govern d’aleshores ara calla, i sabem que qui calla atorga, encara que alguna raó de pes deuria tenir per permetre-ho. També és clar que no es podien imaginar que l’intent de proclamar la independència fos un joc de pati, com han raonat diversos crítics de retirada independent. Per tant, la previsió política de l’Estat va actuar com calia, malgrat la dubtosa constitucionalitat dels límits que ara apreciem. Per descomptat que caldrà donar explicacions. Així que a veure si ens deixem d’una vegada de sentir-nos víctimes, no sempre innocents, senyalant qui no toca i donant per suposada la instigació d’altres accions de dubtosa autoria o caient a l’extrem de comparar el que va fer Ucraïna per lliurar-se democràticament del jou rus amb el que es volia fer aquí. No és el mateix, que no, que no i que no, com cantava en Pere Tàpies. En canvi aquí, alguns polítics sense manies van demanar la intervenció mediàtica russa al seu favor i encara hi ha qui ho justifica. Ai, la biga a l’ull!
