Hi ha paraules que tornen com els mals costums. Hi ha qui cada cop que s’anuncia habitatge de lloguer assequible, es posen nerviosos. Que si “vindrà gent poc desitjable”, que si “atraurà xusma”. En fi, la història de sempre. Ara que comencen les obres dels terrenys de l’antiga fàbrica Playtex, tornen els rumors, els comentaris a les xarxes i les teories de cafè . Que si hi ha gent que s’empadrona “il·legalment” per optar a un pis, que si s’hi instal·laran persones de fora… Tot plegat, tòpics amb tuf de classisme i xenofòbia.
Fer habitatge assequible no és regalar res a ningú. És donar oportunitats a joves, famílies treballadores i gent gran de Castellar que no poden pagar 900 o 1.000 euros de lloguer. I és una necessitat urgent, perquè avui viure al poble on has nascut o treballes és, per a molts, un luxe.
La clau no és qui vindrà, sinó com es farà. El que cal és garantir que les adjudicacions siguin justes, clares i transparents. I això vol dir complir requisits com el de fer almenys tres anys que s’està empadronat al municipi, tal com estableixen les bases. Si hi ha sospites o dubtes, s’han d’aclarir amb fets i no amb prejudicis.
I cal dir-ho clar: hi ha qui no escriu res, però aplaudeix en silenci aquests comentaris a les xarxes. Membres d’organitzacions polítiques que potser no s’atreveixen a dir-ho obertament, però que comparteixen aquest discurs de por i de rebuig. La covardia també contamina.
A Esquerra Republicana vetllarem –si ens deixen– perquè tot el procés d’adjudicacions es faci amb total transparència, amb criteris objectius i amb control públic. Perquè el dret a un habitatge digne no pot dependre ni dels contactes ni de les aparences.
El futur de la Playtex no s’ha de construir sobre la por, sinó sobre l’esperança. Els nous pisos poden ser una oportunitat per equilibrar el poble i reforçar la cohesió social. Castellar és de tothom qui el viu i l’estima, no només d’uns quants que creuen que poden decidir qui és “de primera” i qui és “xusma”.
