Parlant ocasionalment amb gent de la vila no és rar que sovint hi surti Menorca a la conversa. És evident que l’illa és força coneguda, visitada, i per molts també estimada. Cosa curiosa, però, és que durant les meves quantioses i llargues estades allà en diverses estacions de l’any, pràcticament mai m’he trobat de cara amb ningú de Castellar que conegués. El que sí que hi he anat trobant són els seus rastres i han estat uns rastres francament bons de trobar.
Qui hagi visitat el far de Cavalleria i rondat pels seus voltants immediats, potser haurà pogut llegir el fragment d’un poema del nostre veí Miquel Desclot, que està gravat en un dels rocs que hi ha col·locats estratègicament arran del penya-segat que custodia el far, en un itinerari dissenyat per visitar les restes d’unes bateries antiaèries actives durant la Guerra Civil. Es tracta de la part final del seu poema: “Mediterrània”: “Al so de l’evangèlic crit del vent, pedra, aigua i vent adoren junts el sol”. Petjada contundent per ser palpada mirant cap al cel.
També, i en més d’una ocasió, he tingut l’oportunitat de gaudir d’un altre “rastre” castellarenc. La galeria d’art Vidrart, de Ciutadella, mostra periòdicament l’obra pictòrica del nostre conciutadà Enric Aguilar. Allà hi he pogut admirar des d’impressionants esclats d’onades, fins a una col·lecció de vells llaguts descansant amarrats en el racó de pau que és el port de Sanitja. Extrems de dinàmica excel·lentment tractats per l’Enric. Petjada acompanyada amb els aromes exòtics dels acrílics i de l’essència de trementina.
Durant una altra estada, si no recordo malament, va ser relativament a prop de la coneguda taula de Trepucó, a la carretera que va de Maó a Sant Lluís i en una gran nau expositora de ceràmiques, on vaig poder dedicar una bona estona a repassar visualment les originals i delicades figures de la col·lecció Elisa, dissenyades per la castellarenca Montserrat Ribes, figures prou conegudes i apreciades arreu del món. Petjades sensibles com el mateix acte del modelatge.
Un altre tipus de petjada, però també dins de l’àmbit artístic, fou la de l’encontre amb els conciutadans Pau Tarruell i Carmina Mas, aquesta vegada sí en persona, parella que són fundadors i membres de la companyia d’animació Bufanúvols, esperats i aplaudits en innumerables festes, teatres i esdeveniments culturals. A Ciutadella i a Es Mercadal van oferir diferents espectables de dansa i música expressats amb una creativitat, comunicació i simpatia envejables. Petjada emotiva.
Volent o sense voler, tots anem deixant algun rastre per allà on anem. Encara podeu topar-vos també amb alguna de les meves aquarel·les exposades a la galeria Retxa, de Ciutadella, i valorar les meves ganes de copsar la llum d’aquelles terres i aigües, o passar-ne olímpicament per dedicar tot el vostre temps a deixar-hi la vostra pròpia petjada.
Per la seva part, aquesta illa també deixa una empremta positiva a qui la visita. A mi me l’ha deixat ben gravada al cor, i en aquells moments en què l’enyorança em truca a la porta, faig meva la cançó: “Mira el cel i escolta es vent”, de la menorquina Joana Pons i, dins del possible, entono: “Mira el cel i escolta es vent, que de Menorca t’arriba...”.
