L'actriu terrassenca Teresa Canals representa al Casal Catalunya el monòleg El viatge dels meus somnis escrit per ella mateixa i que suposa l'inici dels actes per commemorar el 8M a Castellar
L’actriu terrassenca Teresa Casals mai ha anat a Noruega, però el monòleg teatralitzat El viatge dels meus somnis, que ha escrit i que s'ha pogut veure aquest dimecres al Casal Catalunya, descobreix al públic la il·lusió d’una dona, la matadeperenca Rosa Pladellorens i Vilamajor –que interpreta la mateixa Casals–, per viatjar a aquell país nòrdic. Sempre ha volgut anar-hi i ara se li presenta la gran oportunitat per fer el viatge somniat. Però no serà tasca fàcil; abans de fer les maletes definitivament sorgeixen molts entrebancs. El monòleg també vol reivindicar el paper de la gent gran. Casals, de 82 anys, i que ha superat tres càncers, ha demostrat que no hi ha edat per iniciar-se en el món de l’escriptura i de la interpretació.
De fet, el monòleg és una proposta organitzada conjuntament per les regidories de Gent Gran i de Feminismes i LGTBIQ+ i era el primer acte de la programació del 8M a Castellar.
Al llarg del monòleg, Casals va fer referència al món de la gent gran amb temes com la memòria, els estalvis, els llargs anys de treball com a cosidora en una fàbrica tèxtil de Terrassa o la percepció “que els vells fem nosa”, quan la protagonista fa referència als seus nebots. Casals també broda la representació quan en escena reprodueix el moment que fa una trucada amb el mòbil o quan apareix l’amor, “a mi, que sempre he anat faltada de petons”.
El monòleg també ha estat replet de referències a la relació de la gent gran amb les oficines bancàries o el gust “sintètic” dels productes de l’horta en comparació amb el que tenien abans. Casals ha agraït davant del públic la calorosa acollida del monòleg El viatge dels meus somnis.
