Darrerament, cada vegada que els regidors d’Esquerra Republicana posem el focus sobre algun tema d’interès públic, se’ns titlla d’oportunistes per part d’alguns regidors del PSC que estan al govern. Com si assenyalar allò que no funciona fos una actitud interessada, i no una obligació política.
Vull pensar que, quan som “oportunistes” i ens queixem, també els fem arribar una evidència incòmoda: que l’equip de govern acumula una gran quantitat d’oportunitats perdudes.
A la liquidació del pressupost de 2025 n’hem trobat molts exemples.
El que es va presentar com un pressupost històric de 38,6 milions d’euros —que amb modificacions de crèdit va créixer fins als 47,75 milions— havia de servir per iniciar els grans projectes de mandat.
Però la realitat és una altra: a 31/12/2025, les obligacions reconegudes han estat de 33,8 milions d’euros. És a dir, ni tan sols s’ha executat el pressupost inicial. La resta ha generat un romanent de 13,9 milions d’euros.
Aquesta dada és clau. Perquè estem parlant de recursos que no han arribat.
Per exemple, durant el 2025 hi havia previst prop d’1 milió d’euros per millorar la xarxa d’aigua potable i el clavegueram. El resultat: execució zero euros. I un milió a romanent. Les partides d’arbrat viari (30.000 €) i jocs infantils (30.000 €) també han tingut execució zero, deixant 60.000 euros a romanent. I així moltes altres.
La conseqüència és clara: no hem pogut gaudir d’allò que s’anunciava a l’octubre de 2024 , per la que avui és la nostra alcaldessa.
I mentrestant, als espais públics la necessitat de manteniment es fa evident. I no és un problema de recursos. És un problema d’execució. No arriben, ja fa massa anys que no arriben.
En l’àmbit social, el patró es repeteix. El Servei d’Ajuda a Domicili és essencial i funciona, però la seva partida deixa cada any centenars de milers d’euros a romanent.
I això obliga a fer una pregunta clara: si hi ha marge, per què no es reforça el servei?
Per què no es tradueix en més hores, més cobertura o més suport a famílies que sostenen situacions complexes cada dia?
Perquè, a nivell municipal, no parlem només de números. Parlem de serveis. Parlem de persones.
Un altre exemple és el servei de residus i neteja viària. Fa anys que el contracte està esgotat. Fa anys que hi ha queixes. Fa anys que el municipi ha crescut. Però s’ha optat per prorrogar el contracte i aplicar-hi modificacions puntuals.
I hi ha un element que ho resumeix tot: l’única àrea que esgota i supera el pressupost és Comunicació. Mentre inversions i manteniment queden pendents, la comunicació creix. Això defineix prioritats.
Perquè entre el que s’anuncia i el que acaba passant, encara hi ha massa distància. El 2025, aquesta distància ha estat de 13,9 milions d’euros.
Al final, els pressupostos no es mesuren en milions anunciats, sinó en millores executades que arriben a la ciutadania. I Castellar no té un problema de pressupost. Té un problema d’execució.
Però mentre això no canviï, continuarem parlant de projectes anunciats…
i d’oportunitats perdudes.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
