Potser haureu notat, quan passegeu pel carrer, que el nombre d’animals de companyia, i en aquest cas em refereixo als gossos, ha augmentat considerablement durant els últims temps. I en el marc benentès que això denota més sensibilitat social envers els animals i que aquesta sensibilitat es pot extrapolar a qualsevol part del territori nacional, podem celebrar que a partir d’aquest mes de gener, els animals de companyia deixaran de ser considerats com a “coses” i gaudiran d’un estatus que els definirà com a “éssers vius dotats de sensibilitat”.
Val a dir que la llei estatal que ho ha de regular va tard, ja que és ara, més d’una dècada després que la legislació catalana ho fes, que reconeix que els animals no poden ser tractats com a objectes inanimats i que han de rebre una protecció especial. També va tard respecte als ordenaments jurídics de països propers, que la mateixa llei posa com a exemple i que ens porten més de 25 anys d’avantatge però bé, com se sol dir, més val tard que mai. O amb això ens haurem d’acontentar.
A Catalunya, doncs, el canvi ens afectarà a mitges, perquè ens regim per un Codi Civil propi, que ja recull que els animals són “éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica” i que han de rebre el tracte adequat atenent les seves necessitats i procurant sempre pel seu benestar però, si bé tard, aquesta llei estatal no deixa de ser un pas molt important, ja que els animals de companyia passen a considerar-se, gairebé, membres de la família ja no només pel que fa als seus propietaris que, en la seva immensa majoria, ja els tractava com a tals, sinó, i potser més important, també en l’àmbit legal.
Fins ara, per surrealista que sembli, gats, gossos i altres animals de companyia podien ser embargats en cas d’expropiació, però aquest fet canvia radicalment amb la reforma legal del Codi Civil, de la llei hipotecària i de la llei d’enjudiciament civil que dona lloc a la llei 17/2021, de 15 de desembre, sobre el règim jurídic dels animals, mitjançant la qual, a partir d’ara, quedaran regulades la custòdia compartida dels animals, la prohibició d’abandonar-los, de causar-los patiment o dolor, o d’utilitzar-los com a eines de violència.
La llei busca aconseguir el sacrifici i l’abandonament zero i també millores com ara que es respectin els drets dels animals que es troben en habitatges abandonats (en contraposició amb la normativa vigent fins ara en què es prioritzava la inviolabilitat del domicili i res es feia per ells, encara que es trobessin en una situació greu o de perill), així com els dels animals que eren objecte d’accidents de trànsit, que fins ara tenien el mateix estatus que les maletes i per sort, a partir d’ara, deixaran de ser considerats com a tals.
Un pas endavant a favor dels nostres amics de quatre potes que només espero que vagi de bracet dels suficients recursos humans (formats i amb sensibilitat per la matèria) per fer front als canvis que planteja.
