Als Països Catalans, igual que a la resta del món, el capitalisme ens mata i cal urgentment una alternativa. La pandèmia de la Covid-19 ha accelerat i fet més evident com el sistema arrasa les vides de la gent treballadora per servir els interessos d’uns quants, que no només no ens protegeixen, sinó que ens ataquen directament i sense cap mena de vergonya.
D’una banda, això passa perquè les condicions amb què s’ha hagut d’afrontar la pandèmia han estat nefastes a causa de retallades, privatitzacions, retrocés de drets laborals i inacció davant la violència masclista i l’emergència ecològica. D’altra banda, també perquè la resposta per afrontar la pandèmia ha estat, com en cada crisi, la de pressionar més els drets i agreujar l’explotació de les classes populars per servir els interessos del capital, de les grans fortunes, dels qui s’enriqueixen amb la nostra feina, amb la nostra vida i amb la nostra mort.
El govern espanyol, el “més progressista de la història”, que seguia alimentant la il·lusió que dins el règim del 78 era possible garantir el canvi, ha demostrat que no és capaç de prendre mesures contundents que ens protegeixin dels interessos carronyaires del capital. Aquest govern espanyol ha tingut un paper protagonista en l’intent de reforçament d’un estat i un règim que estan en crisi mitjançant la recentralització, la suspensió constant de les autonomies i les seves competències. Tot això mentre continua la falsedat de la Transició: el rei posat a dit per Franco marxa impunement després de robar milions a la població.
Davant d’aquesta situació, cal una resposta revolucionària que no vindrà de cap institució subjugada al capital, de cap partit que plantegi posar pedaços a un sistema que només existeix gràcies a l’explotació de la immensa majoria de la població.
La gent dels Països Catalans hem mostrat, any rere any, el nostre múscul, la nostra força. Hem estat capaces d’organitzar les vagues feministes, de dur a terme el Referèndum de l’1 d’Octubre, de parar els peus al feixisme als carrers... Ara, davant el context de precarietat extrema que es presenta, i d’un previsible augment de la repressió estatal mitjançant les mesures de l’estat d’alarma i l’impuls del feixisme, també ens caldrà ser al màxim d’intel·ligents i teixir la màxima unitat.
L’Esquerra Independentista plantegem que hi ha una altra manera de viure, i que, en la unió de totes les lluites arreu del nostre territori, podrem construir la independència del país.
Només al marge dels estats espanyols i francès i dels mandats de la Unió Europea podrem plantejar i construir, en el dia a dia, des de la lluita i el compromís col·lectiu amb el nostre poble i amb tots els pobles del món, uns Països Catalans lliures en un món de nacions lliures. Lliures de lleis racistes i de CIE, lliures d’especulació, lliures de violència masclista, lliures d’explotació. Uns Països Catalans governats per la gent i per a la gent.
Per això, aquest Onze de Setembre hem dirigit la mirada enrere, a la història de resistència del nostre poble contra el poder i l’opressió, per mirar endavant i entomar els reptes que se’ns presenten. El repte de fer créixer la força del moviment popular perquè cada cop estiguem més organitzades. El repte de fer ús de la intel·ligència col·lectiva que ens permeti adaptar-nos a la conjuntura incerta i canviant. El repte de no caure en la desesperança i que no ens prenguin l’emoció de saber que, en la lluita diària contra la brutalitat del capitalisme i el patriarcat, hi ha la base dels Països Catalans lliures, socialistes i feministes que construirem i defensarem mitjançant la lluita revolucionària.
