Cada setembre ens sacseja. L’11 de setembre i els aniversaris de l’1-O ens recorden que som un sol poble que vol decidir com ens organitzem.
Ens trobem en un moment històric: superant una pandèmia, esgotant totes les possibilitats de diàleg i caminant cap a la independència, una independència que ens beneficiarà a tots els catalans sigui quina sigui la nostra condició econòmica, els nostres orígens o la llengua que parlem habitualment.
Aconseguir ser una república independent és l’oportunitat perfecta per plantejar uns models socials i econòmics diferents dels actuals, per aplicar polítiques de redistribució efectiva de la riquesa i per fer polítiques mediambientals escrupoloses.
No perdrem l’objectiu perquè sabem que crear l’estructura d’un estat independent és una oportunitat magnífica per canviar les dinàmiques d’aquest Estat espanyol antidemocràtic, que ens escanya econòmica, social i culturalment. Que és el paradigma mundial de les infraestructures inútils, que mai no ha prioritzat el corredor del Mediterrani i que sempre ha buscat la supremacia econòmica de Madrid, per centralitzar el territori. Ens cal poder gestionar les infraestructures segons les nostres necessitats i pensant en reduir l’impacte ecològic.
Com diu l’Oriol Junqueras: “La independència de Catalunya es donarà amb el reconeixement de la comunitat internacional. És imprescindible tenir una actitud oberta, sincera i franca per arribar a la voluntat de negociació de la manera més intel·ligent”. Cal que se’ns reconegui. Ho va aconseguir Kosovo amb una DUI i Montenegro amb un referèndum d’autodeterminació. Nosaltres estem cada dia més a prop.
Fa 4 anys l’Estat espanyol va intentar evitar-ho, tot recorrent a la violència, però vam votar. I vàrem decidir que volem que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. El nostre deure és respectar la voluntat popular. Els ho devem a tots els qui ens han precedit en la lluita per la llibertat. I a tots els que vindran.
Visca Catalunya Lliure!
