Aquestes darreres setmanes se’ns ha venut que el nou projecte de llei d’educació, batejada com a llei Celaá, blindarà la immersió lingüística a l’escola catalana. És més, s’ha volgut fer veure que la predisposició del PSOE i Podem a permetre tal cosa és indicativa de la bona sintonia amb una part de l’independentisme de cara a valorar un possible vot a favor dels pressupostos. Però és cert això?
Tenint en compte que una de les màximes de la llei educativa vigent, la llei Wert, era espanyolitzar els nens catalans, el PSOE, sempre tan hàbil a l’hora de suavitzar les seves pulsions centralistes, no ho tenia gens difícil per fer passar bou per bèstia grossa amb la nova llei. La realitat és que el nou projecte de llei no deroga la llei Wert, sinó que només n’és una evolució. L’esmena introduïda per Esquerra només retira la condició del castellà com a llengua vehicular a Catalunya, objectiu que perseguia la llei Wert i que ja va ser frenat en sec per la justícia, que va decidir a favor de la Generalitat i va mantenir el català com a vehicular.
Ara bé, establir que el castellà no sigui vehicular no és equivalent a blindar la immersió, com se’ns ha dit. Entre altres motius perquè amb l’esmena actual es reconeix l’autoritat del Ministeri per dictar uns percentatges de classes en castellà a les escoles catalanes. El redactat pactat entre ERC i el govern espanyol, tal com està ara, diu que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà”. Si es vol blindar la immersió, el que cal és votar per derogar la llei vigent sencera i no participar d’aquesta nova operació de maquillatge del govern més progressista de la història que l’únic que fa és perjudicar-nos.
Constantment es publiquen dades que visualitzen la urgència de reforçar i ampliar la protecció de la llengua catalana si volem assegurar-ne la supervivència. Aquest ha de ser un objectiu de país que, com no pot ser d’una altra manera, ha de comptar amb el ple recolzament de l’independentisme. La nació és la llengua. No podem cedir ni un mil·límetre en la tasca de normalització plena del català com a llengua d’ús habitual a Catalunya. La llei Celaá és un obstacle per assolir aquest objectiu. És una mala llei per a Catalunya, és una mala llei per al futur del català i ningú que es digui, ja no independentista, sinó catalanista, hauria de votar-hi ni estar-hi a favor.
