Qui més qui menys coneix aquest tipus de paranys per captar la curiositat o despertar la inquietud del lector. Ja m’agradaria que l’anunci fos veritat. Aquest és el tema. Si segueixes llegint és perquè ets un o una dels que es preocupen a cercar les veritats a través d’opinions, preguntes i respostes, de debats lliures. El títol és una il·lusió. Però també viuen d’il·lusions els que es consideren dintre del 52% dels bons catalans. El cert és que estem vivint dins una gran comèdia que rebutjo. Per això cerco les poques “veritats certificades”, com tu, potser. Trobo que la veritat està cada dia més enterrada sota la capa de la covardia, del cinisme, dels interessos o ves a saber què. I estranyament, quan la descobrim, ens espanta o ens molesta reconèixer-la i potser preferim no saber-la. La veritat, sigui la que sigui, sempre és torbadora i costa d’admetre. És més fàcil creure allò que no ens inquieta. Per això preferiria no ser tant conscient de l’epidèmia de frivolitat, vanitat, estupidesa i vacuïtat que s’ens contagia a diari a través de pantalles, xarxes, discursos polítics... Aquesta veritat m’angoixa: és una epidèmia que ens bloqueja davant la dura realitat, fent-nos creure que tot va bé i prometent-nos que tot anirà millor o al contrari. L’objectiu és colapsar-nos amb foteses per fer-nos ignorants, convèncer-nos que som les més atractives, que ho sabem tot, per fer-nos caure finalment en el fanatisme irracional de qui creu que té tota la raó, tota la veritat, sigui en matèria religiosa, educativa, sanitària, política, social, esportiva, alimentària... I quantes vegades hi caiem de quatre potes! És cert que cadascú representa un paper social en aquest “gran teatre del món”, però també és cert que podem capgirar una mica o molt el paper que ens ha tocat i de pas el d’alguns altres. “La tragèdia i la comèdia de la vida” s’ha tractat des de Plató als filòsofs moderns passant per Cervantes, Calderón o Lope de Vega (s. XVII), aquest amb la comèdia Lo fingido verdadero, que sembla feta a mida. Però aleshores els problemes a nivell planetari no eren tan greus. Avui són unes quantes les certeses aclaparadores a què ens hem d’enfrontar si volem que els humans sobrevisquin als perills que tenim ja davant. Això si no som terraplanistes! Cal maduresa crítica i saviesa contra la ignorància que ens envolta, que ens ajudin en la cerca del que és essencial, a fi de recuperar la racionalitat i treballar de valent per la justícia i la pau, tan necessàries. La tecnologia i la robòtica, controlades, poden ser eines útils que ens hi ajudin, no ho dubto. A veure què decidim fer.
