#La cultura és segura, i a més necessària

La pròpia consellera de Cultura diu que “la cultura és segura” i que el sector cultural ha fet els deures per adaptar-se als nous temps de pandèmia. Els usuaris, els consumidors de cultura,  també sabem que els espais culturals són llocs segurs, molt més segurs que altres indrets tot i conèixer  que el risc zero no existeix

Sort en vam tenir de la cultura , durant el confinament estricte de la primera onada.  Vam poder consumir activitats en format digital que ens va fer més agradables  els dies eterns que vam estar tancats a casa. Vam llegir llibres, veure pel·lícules, sèries, concerts i  conferències, visitar museus on-line i fins i tot poder fer algun viatge a través de la pantalla de l’ordinador a aquell indret llunyà que potser mai visitarem. I és que el món de la cultura es va bolcar, durant els mesos més durs de la primera onada, en oferir xerrades, col·loquis, trobades, representacions d’arts  escèniques diverses i tot tipus d’esdeveniments culturals per acompanyar-nos  en els moments incerts i dramàtics que estàvem vivint.

La Generalitat de Catalunya va declarar la cultura com un "bé essencial”, i semblava que aquest fet encoratjava el sector a fer les adaptacions necessàries per poder fer front a la nova normalitat i recuperar el públic que havia perdut durant la primavera. Em consta que cinemes, teatres, sales de concerts, museus, biblioteques, galeries d’art , arxius i tots els espais culturals han fet esforços perquè el públic torni a omplir els espais amb la sensació que realment són espais segurs, i tinc la impressió que ho han fet impecablement bé.  La ciutadania que gaudeix de la cultura en viu, no només en format  on-line com vam haver de fer durant els mesos de confinament, estava disposada a retornar-li a la cultura tot allò que la cultura li havia donat durant la primavera.

Ara, en plena segona onada i amb l’activitat cultural altre cop clausurada, són els treballadors del sector els qui demanen la nostra atenció i la de les autoritats per resoldre el greuge que pateixen. Just ara que semblava que el sector començava a aixecar el cap i estava tornant a reprogramar tots aquells concerts, festivals i espectacles que s’havien anul·lat o posposat. 

Sembla que la cultura està sota sospita i, ni el sector ni el públic entén que es vegin obligats a tancar si no hi ha risc de rebrot als auditoris, als teatres o als cinemes, tal com diuen els estudis epidemiològics Realment sembla que la situació torna a posar el sector cultural en perill de subsistència. No hi ha hagut rebrots en actes culturals, però en el cas que es detectés un positiu, seria fàcilment rastrejable perquè es tenen les dades de tots els assistents als actes gràcies a la preassignació de seients

En roda de premsa l’assessor sanitari del Govern central va dir clarament que anar al cinema o al teatre no és perillós perquè són activitats segures, però allò que la gent  fa abans d’anar al cinema o en sortir del teatre si que són activitats de risc de contagi i de propagació de la Covid. Per tant va posar en un “pack” el concepte de consumir cultura amb altres activitats d’oci, com anar a sopar, de compres  o a prendre una copa. No es tanca perquè la cultura no sigui segura sinó per altres factors, com són evitar la mobilitat i les possibles aglomeracions.  Darrera  la mesura dràstica de tancar els espais culturals hi ha bàsicament  la intensió de reduir l’ús del transport públic, un potencial focus d’infeccions i alhora evitar la interacció social entre els espectadors.

El que sembla clar però, és que en aquests darrers mesos, qui ha anat al cinema o al teatre ho ha fet perquè estava interessat en una o altra proposta cultural, i no ho ha fet pas per fer vida social. Dins les sales- amb un aforament permès del 50%- estem separats a certa distància amb la resta del públic i només podem seure de costat amb els de la nostra bombolla de convivència, tothom porta mascareta en tot moment,  les entrades a les sales són ordenades i esglaonades, així com les sortides per evitar que la gent faci grupets, i he de dir que el públic es comporta amb una responsabilitat col·lectiva , una cooperació  i una serenitat  digne de ser aplaudida.   A sobre, amb els bars i restaurants tancats el públic dels cinemes i teatres se’n va directe cap a casa, i més ara amb el toc de queda. Poca o cap interacció social, només alguna salutació  als coneguts, però de lluny estant.

Tot això em porta a concloure que el tancament dels espais culturals ha estat una mesura arbitrària, perquè no es clausuren els actes culturals perquè siguin un lloc de risc de transmissió del virus sinó per les suposades activitats col·laterals que la gent fa quan assisteix a una activitat de cultura. No es considera el sector com una entitat pròpia sinó com una part de l’engranatge de l’activitat d’oci i es criminalitzen els actes culturals, quan arreu del món s’ha demostrat que són esdeveniments segurs.

Entenc que cal prendre mesures restrictives per intentar aturar la pandèmia de la Covid ,i personalment compleixo amb responsabilitat i disciplina totes les mesures que se’ns apliquen, com la gran majoria de la ciutadania. Però també crec que hi ha mesures que serien molt més efectives per frenar el virus que no pas tancar a pany i forrellat tota la cultura, com per exemple potenciar o fins i tot obligar a fer teletreball a tots aquells que puguin fer-ho, quan està demostrat que la interacció social que s’estableix en el treball és un factor de propagació del virus molt més elevat que el que pot donar-se en els espais culturals, i a més s’aconseguiria disminuir notablement  la mobilitat que implica anar i tornar de la feina.

La llum dels cines , teatres i sales de concert  projecta una sensació de vitalitat a les nostres ciutats que no volem que ens deixi d’il·luminar . El sector i la ciutadania necessitem els espais culturals oberts i dinàmics.  Esperem que ben aviat, quan el famós índex Rt que determina la velocitat de disseminació del virus estigui per sota de 1, la cultura es normalitzarà i tornarem a veure com es reobren aquests espais tan necessaris per molts ciutadans.