Sembla que entre demà i demà passat, sota bon pronòstic, ja hi haurà nou president a l’Estat espanyol, i dic “sota bon pronòstic” perquè l’alternativa, que eren noves eleccions, no eren ni de bon tros les que els independentistes mai hauríem volgut, a causa del risc que l’extrema dreta entrés a governar. Ja hem vist la seva resposta pels carrers de Madrid i altres poblacions, incendiant carrers, banderes anticonstitucionals, trencadissa de contenidors, llançament de pedres contra la policia, algun governant d’extrema dreta demanant a la policia no executar ordres que no fossin constitucionals... bé, no queda gaire lluny del que vam fer a Catalunya durant el procés, però la barra de mesurar és diferent.
Hi ha hagut un canvi de discurs per part del president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, en què el paper de l’amnistia de les persones vinculades al procés ha fet un canvi en els pensaments no gaire llunyans. En unes de declaracions fetes pel president en funcions en el ple del 10 de novembre del 2019 va declarar que portaria de Brussel·les Carles Puigdemont i Toni Comín, i de Suïssa Marta Rovira... per tal que passessin comptes amb la justícia espanyola, pels fets de malversació de fonts, desobediència, referèndum il·legal, terrorisme... i no li va tremolar la mà per tal de signar el mes d’octubre del 2017 l’execució de l’article 155 i escapçar l’autonomia, portant des d’Espanya el control de Catalunya en tots els seus àmbits. Realment una mesura molt dura on com dic va escapçar l’autonomia de Catalunya.
Dins aquest mateix pacte d’amnistia també tenen cabuda diferents moviments com els CDR, les associacions, Tsunami, les persones particulars... des de l’1 de gener de l’any 2012 fins al dia 13 de novembre del 2023, això també és una bona notícia, perquè al final va ser la mateixa ciutadania que va dur a terme el procés, sense la ciutadania res hauria sigut possible.
Ara fa més de 3 mesos que estan pactant una llei d’amnistia, hi ha hagut diferents punts de vista i el fons de la qüestió és com es redacta una llei d’amnistia que ja s’ha presentat. És curiós aquest canvi de paradigma més enllà de l’interès d’arribar a un acord per no trencar Espanya o per aconseguir més vots que li facilitin l’entrada com a president del govern d’Espanya?
Finalment, s’ha arribat a un acord per tal que ERC i Junts per Catalunya redactessin, això sí per separat, els pactes per tal d’arribar a un acord i donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Per tant, sembla que Espanya ja té president. Us deixo lliure opinió per tal que considereu quina és la realitat, el perquè d’aquest canvi de visió vers al procés, en què, ara sí, accepten una llei d’amnistia. Jo sincerament ho tinc clar.
