El 13 de gener, Isabel-Clara Simó, una de les escriptores més influents de la literatura catalana moderna, va morir als 76 anys. Simó, alcoiana que exercí d’escriptora i periodista, ha deixat un important llegat literari reflectit en obres tan destacades com ara És quan miro que hi veig clar (1979), Premi Víctor Català; Històries perverses (1992), Premi Crítica Serra d’Or; l’aclamada La salvatge (1993), Premi Sant Jordi, o Amor meva (2010), Premi Joanot Martorell. A més de cultivar la novel•la i el relat curt, també va destacar en la producció d’assajos, gènere en el qual va mostrar el seu compromís pel que fa a la defensa dels drets de la dona, la crítica a les injustícies socials o la reivindicació de la cultura i la llengua catalanes en el marc nacional dels Països Catalans. En aquest sentit, Simó va ser una dona compromesa amb la lluita per l’alliberament nacional dels Països Catalans, tal com ho demostren alguns dels seus llibres, com ara Sobre el nacionalisme. Carta al meu nét (2000) o Cartes d’independència a la vora d’una tassa de te (2010). El seu bagatge va ser reconegut a través de nombrosos premis, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (2002), el Premi Joan Coromines (2008), el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2009), el Premi Pompeu Fabra (2009), el Miquelet d’Honor (2012), la Medalla d’Or d’Alcoi (2013), ciutat de la qual fou proclamada filla predilecta, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017), entre d’altres. La seva obra, amb més de cinquanta títols que cal situar en gèneres diversos, ha estat traduïda a altres llengües, com ara l’anglès, l’alemany, el castellà o el francès, i els seus articles van publicar-se en diaris i revistes com El Temps, Avui, Diari de Barcelona i El País. Alcoi, on va néixer Simó, és el bressol d’algunes de les figures més destacades de la cultura catalana, com el pintor i escultor Antoni Miró i el cantautor Ovidi Montllor. El 13 de gener, de la mateixa manera que aquest darrer, el 1995, Isabel-Clara Simó se’n va anar de vacances.
