Els pressupostos de la Generalitat estan aturats perquè l’alcaldessa de Sabadell no vol la connexió directa de Castellar amb l’autopista ni la connexió amb el tren si no es fa el quart cinturó tal i com ella vol.
I l’alcalde de Castellar l’hi dona suport. Per tant, ni tren, ni connexió directa de Castellar amb la B124... tornem a fer volar coloms i que si verdes, que si madures des de fa 40 anys.
Ja n’hi ha prou de projectes que de tan faraònics es pot arribar a pensar que potser la veritat és que no es volen fer.
Necessitem la connexió amb l’autopista i amb el tren i la primera passa per aconseguir-los es troba en aquests pressupostos.
Però el drama no és només aturar el tren i la connexió amb la C58C, el drama també és endarrerir que es posi fi a 12 anys d’infrafinançament del tercer sector sector, que la patronal del sector social sense ànim de lucre vegi com la seva crida en relació a la necessitat urgent de l’aprovació dels Pressupostos 2023 es vegi dilatada per interessos partidistes i personalistes en l’actual context d’inflació i augment de costos de subministraments energètics i alimentaris, donat que els serveis d’atenció a les persones que gestionen són en gran part de responsabilitat pública i com a tal, és l’Administració pública la que ha de garantir que les dotacions pressupostàries siguin les adequades per sostenir-los.
El drama és endarrerir els 30 milions de més que s’afegeixen al Pla Nacional per la Salut Mental, els 555 milions d’euros per al Pla de Xoc Social, amb mesures com actualitzar l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) fins a situar-lo als 615 euros mensuals, ajudes al pagament del lloguer i bonificacions a les tarifes del transport públic, entre d’altres.
Destinar més recursos a l’empresa pública d’energia L’Energètica, perquè sigui un veritable agent de producció, comercialització i emmagatzematge d’energia de fonts renovables de Catalunya, de suport a la creació de comunitats energètiques i el principal motor de canvi de la conformació del model de producció i comercialització d’energia.
Incrementar la inversió ferroviària, que molta gent de Castellar patim la RENFE cada dia, ampliar el parc públic d’habitatges, reforçar el sistema sanitari públic, augmentar el pressupost del Departament d’Igualtat i Feminismes, un ajust a l’impost de patrimoni per a les grans fortunes o impulsar la creació de l’impost sobre les emissions dels creuers.
Tot això, que ja hauria d’estar millorant la vida de la gent, aturat perquè l’alcalde de Castellar prefereix defensar els interessos del PSC de Sabadell enlloc de prioritzar les necessitats de Castellar.
Em queda molt poc de portaveu de l’oposició a la nostra Vila després de vuit anys, però demano siusplau que mai cap oposició bloquegi l’oportunitat de millorar la qualitat de vida de la gent de Castellar per pur interès partidista.
Irresponsabilitats en política cap ni una, siusplau.
