705  La IA no crea nomes executa_1440x961
La IA no crea, només executa Joan Mundet
19/05/2023 Opinió
Intel·ligència artificial i ChatGPT
Jesús Gómez, poeta

La facultat o capacitat de l’home per comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho”. És la definició filosòfica i psicològica que ofereix el diccionari per a la veu intel·ligència. En la seva cinquena accepció, diu que la intel·ligència artificial (IA) és la “branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador”. La inferència no és ni més ni menys que l’acció i efecte d’inferir, deduir, obtenir una conclusió a partir de les proposicions o antecedents dels quals es disposa.


La primera aproximació que hi ha a la IA va ser el perceptron, un algoritme inventat l’any 1943 per Warren McCulloch (1898-1969) i Walter Pitts (1923-1969) com a model simplificat d’una neurona biològica. El primer va ser un neurofisiòleg i cibernètic estatunidenc, el segon va ser un lògic també estatunidenc que va treballar en el camp de la neurociència computacional.


En un principi, el perceptron havia de ser una màquina, no un programa. Tot i que la seva primera implementació va ser en un IBM 704, posteriorment es va crear el perceptron Mark 1, màquina dissenyada per al reconeixement d’imatges. Per tenir una certa idea de l’evolució fins a l’època actual, veiem que aquella màquina d’IBM era capaç d’executar 12.000 flops (operacions de coma flotant per segon), quan una targeta de vídeo actual, com la Nvidia GeForce GTX 1080 té una potència d’uns 9 teraflops (1 teraflop = 1012 flops). Evidentment, les màquines que suporten el ChatGPT són molt més potents i, en el cas de la versió 3, tenen un cost de 700.000 dòlars diaris de manteniment, xifra que indica Dylan Patel, analista cap de la firma d’investigació de semiconductors SemiAnalysis.


Però, on és el perill de la IA? Geoffrey Hinton (1947), psicòleg cognitiu i informàtic anglocanadenc, conegut per la seva tasca en xarxes neuronals artificials i anomenat el padrí de la IA, ha marxat de Google per poder advertir dels perills d’aquesta tecnologia, la qual pot inundar Internet de texts, imatges i vídeos falsos que les persones no sàpiguen distingir d’allò que és real, o de la capacitat d’aquesta tecnologia per a substituir treballadors.  Ell es fa ressò de la crida de persones com Elon Musk, el cofundador d’Apple Steve Wozniak i l’historiador Yuval N. Harari, els quals destaquen entre el més d’un miler d’empresaris, intel·lectuals i investigadors, que signen una carta oberta en la qual es demana frenar la cursa sense control del ChatGPT. Suggereixen aturar com a mínim durant 6 mesos el desenvolupament d’aquest sistema d’IA, que ja va per la versió 4, per frenar la cursa sense control en la qual estan competint els laboratoris implicats. Aquest ritme fa albirar un futur en el qual ni els mateixos creadors podrien ser capaços d’entendre, predir o controlar el seu comportament.De moment, jo li he demanat a ChatGPT la composició d’un sonet i se n’ha sortit bastant bé quant a la mètrica i la rima, tot i que un pèl cursi pel que fa al contingut. Però quan li he demanat una sextina amb sis paraules triades per mi, el resultat ha estat un fracàs estrepitós. Així, ara per ara, la inferència del cervell de molts poetes és més potent que la de ChatGPT, però compte amb el futur. Encara recordo les dificultats dels primers OCR (reconeixement òptic de caràcters) i ara són  capaços de reconèixer pràcticament qualsevol tipus d’escriptura, en qualsevol idioma, i fins i tot recitar-ho de forma natural. Nick Bostrom (1973) és un filòsof suec de la Universitat d’Oxford autor del llibre Superinteligencia, caminos, peligros, estrategias, (Teell Editorial, 2016), en el qual s’analitzen moltes d’aquestes qüestions de forma acurada. És una bona lectura per adquirir coneixements amplis sobre el tema.


Finalment us proposo reflexionar sobre la dicotomia antagònica: IA i estupidesa humana. La meva opinió és que totes dues tenen un creixement paral·lel.
 

Comparteix
M'agrada
Comentaris