El dret a un habitatge digne és un d’aquest principis que recull la Declaració dels Drets Humans i totes les constitucions progressistes del món. Tot i que poques vegades té una resposta adequada.
L’aposta durant molt anys pels habitatges de propietat, així com la inhibició de les administracions que tenen les competències (el Govern de l’Estat i la Generalitat) per una política d’habitatges de lloguer assequibles, genera des de fa temps increments desorbitats dels preus i tensions en un mercat d’habitatge reduït i desequilibrat.
Castellar no és una excepció. El preu mitjà de lloguer està a prop dels 700 euros. Malgrat les ajudes de les administracions i els esforços de l’Oficina Municipal de l’Habitatge a través de la Borsa de mediació, no s’arriba a donar una solució satisfactòria al problema. L’estructura del nostre municipi, amb una majoria d’habitatge unifamiliar, tampoc afavoreix una solució a curt termini
La situació generada per la COVID-19 encara ha posat més de manifest els dèficits que arrosseguem des de fa dècades.
Necessitem una política més decidida per part de l’Estat, aportant fons importants als Pressupostos Generals. També de la Generalitat, fent aportacions pròpies i portant de forma decidida i en col·laboració amb el municipis una política que compensi tants anys de dèficit.
El ajuntaments no tenim la competència ni els mitjans per poder tirar endavant una política decidida d’inversions. Però de forma directa, en col·laboració amb Incasòl o a través de cooperatives, entitats o empreses del tercer sector, aportant sòl públic, podem contribuir a encarar una alternativa a un problema endèmic. Un problema que fa més difícil la vida de molts ciutadans, i en especial dels joves, condemnats en molts casos a no poder començar un projecte autònom de vida.
L’equip de govern està treballant en un Pla Local d’Habitatge, un projecte de poble que ens agradaria que fos compartit i consensuat per totes les forces polítiques.
Per nosaltres no quedarà.
