Una espurna, un detonant, allò que fa esclatar quelcom, una guerra, una revolució, una lluita pels drets humans. Centenars, milers, milions de dones, la meitat de la població mundial, quasi quatre mil milions de persones, ja que en aquests dies hem arribat als vuit mil milions, hem estat arraconades, perquè ser dona no és garantia de res, únicament, i de moment, d’envàs reproductiu.
Dones com la Mahsa Amini, una jove iraniana, apallissada i finalment morta com a conseqüència de la seva detenció per part de la “policia moral” d’aquell país, i que s’ha convertit en un símbol dels drets de les dones, en el símbol de la revolució.
Estic cansada de parlar i de sentir parlar de dones mortes lluitant pels seus drets, de dones que desapareixen de l’existència a mans de botxins que les usen en el tràfic de persones, de dones assassinades en països pobres, i amb acarnissament i possessió en els països rics i “desenvolupats”. I SÍ, parlo de dones perquè les estadístiques així ho avalen, i de veritat, desitjaria tant no fer-ho, perquè això voldria dir que encara que és inevitable que hi hagin persones malfactores que fan barbaritats (contra les quals hem de continuar lluitant) no existiria aquesta xacra ominosa, aquesta maledicció execrable que com espasa de Dàmocles penja dels nostres caps sense opció d’aixoplugar-nos sota una justa justícia. Prou de paraules mel·líflues, tèbies, que només volen ensucrar una realitat brutal i irreverent que s’amaga sota la catifa d’un passat atàvic en què el patriarcat i el masclisme han estat preeminents.
Jo, que pertanyo a una de les generacions més nombroses de la nostra història recent, soc generació boomer, no acabo d’entendre que encara una part de la mil·lennista o de la Z d’aquest país hagin acceptat aquest statu quo establert, obligat. Us necessito, us necessitem al nostre costat lluitant pel dret de la igualtat, perquè quan els drets són reconeguts per tota la societat és quan guanya tothom.
Vull sentir parlar de vosaltres, vives, en situacions de felicitat, gaudint d’una vida plena en què la paritat no sigui una utopia. Una espurna, un detonant, allò que fa esclatar un món, allò que el fa canviar.
