Tot just he tancat l’última pàgina del llibre titulat Jan Karski,* escrit per Yannick Haenel (Rennes, França, 1963).
Aquest llibre va caure a les meves mans per casualitat. No el coneixia ni havia sentit parlar d’ell, però ha estat una troballa que m’ha impressionat molt per les similituds que he trobat entre la situació actual dels palestins a Gaza i la dels jueus de Polònia en el decurs de la Segona Guerra Mundial. El llibre consta de tres capítols, jo em centro en els dos inicials. El primer recull una part de la participació que va tenir en Jan Karski al documental Shoah (de l’hebreu “catàstrofe”), estrenat el 1985, del realitzador francès Claude Lanzman. El segon és un resum del llibre de Jan Karski Story of a Secret State. De la mà de Haenel només hi ha el tercer capítol, narrat en primera persona com si fos el mateix Jan Karski, fet que va ser criticat en el seu temps.
Jan Kozielewski, més conegut per Jan Karski (Lodlz, Polònia, 1914-Washington, 2000) va ser el protagonista d’una història trepidant. Soldat polonès, el 1939 va ser capturat pels soviètics i, gràcies al fet que es va desfer del seu uniforme d’oficial de l’exèrcit, va ser transferit als alemanys, fet que el va deslliurar de la massacre de Katyn. Finalment va aconseguir escapolir-se d’un tren que transportava presoners de guerra. Arribat a Varsòvia, va contactar amb la resistència i el 1940 es va integrar en el govern polonès clandestí com a missatger entre la resistència i el govern polonès a l’exili. Aquell mateix any va ser capturat i torturat per la Gestapo i es va poder escapolir d’un hospital al qual va ser traslladat després d’un intent de suïcidi. El 1942, junt amb dos líders jueus, es va internar clandestinament dins del gueto de Varsòvia, on va ser testimoni de les atrocitats que allà s’estaven portant a terme. Posteriorment, gràcies a l’uniforme d’un guàrdia ucraïnès, es va infiltrar a un camp proper al camp de la mort de Belzec, on també va ser testimoni de la sistemàtica eliminació dels presoners, la major part dels quals eren jueus.
Poc després, l’oficina del Delegat del Govern a l’interior envià a Jan Karski a Londres, amb la missió d’informar de les atrocitats portades a terme pels nazis al Govern Polonès a l’exili i als representants dels governs dels aliats.
De tot això va deixar un testimoni quan, l’any 1944, va escriure un llibre amb el títol Story of a Secret State,** en el qual relata en primera persona tota la seva història i les persones amb les quals es va reunir per a informar dels esdeveniments i demanar ajuda, incloent-hi Sir Wiston Churchill i el president nord-americà Franklin Delano Roosevelt. En la mateixa obra es dol del poc ressò que va tenir el relat de les atrocitats que estaven patint les persones del seu país i es lamenta de la inacció dels aliats, que podria haver estat condicionada pels acords de la Conferència de Teheran a finals de 1943, en els quals es cedien a Stalin les seves apetències sobre el repartiment d’Europa en finalitzar la guerra, incloent-hi la modificació de les fronteres entre Polònia i l’URSS.
En el decurs de la lectura d’aquest llibre no he pogut evitar pensar en la situació actual dels palestins a Gaza i he trobat moltes coincidències amb el relat d’en Karski. És paradoxal el fet que els descendents de les víctimes d’aquell holocaust són ara els botxins en el genocidi que s’està produint a Gaza, agressió que es produeix sistemàticament des que va tenir lloc la immigració massiva de jueus a Palestina, procedents d’una Europa antisemita i, més endavant, la incorporació dels supervivents de l’holocaust. Els jueus, inicialment amb el suport britànic, es van anar fent forts i prepotents fins al punt en què en la Nakba (de l’àrab “catàstrofe”) de 1948, quan David Ben-Gurión va declarar la independència de l’Estat d’Israel, ja havien estat expulsats dels seus territoris entre 250.000 i 300.000 civils palestins. La història ve de més lluny i és més complexa, però la realitat més propera és la descrita.
De genocidis, malauradament, n’hi ha molts distribuïts per la superfície del planeta que habitem, però he volgut destacar aquests perquè crec que, tot i la disparitat de víctimes de cadascú, es troben relacionats. Hi ha un patró que es reprodueix en tots els genocidis: són els forts els que anihilen els febles, com una metàfora de la cruel cadena tròfica que dicta la Natura.
Ara hi ha veus que comencen a clamar contra la situació que es pateix a Gaza. Però, quan pràcticament no queda pedra sobre pedra i després de les esfereïdores xifres de víctimes, ja fan tard.
(*) HAENEL, Yannik. Jan Karski, 2010, Barcelona: Editorial Empúries.
(**) KARSKI, Jan. Story of a Secret State, 1944, Cambridge: The Riverside Press.
