Hi ha dies en què em pregunto per què faig política. Quan les crítiques són fàcils, quan la feina no es veu o quan sembla que tot avança massa lentament. I aleshores recordo el motiu que em mou: la convicció que val la pena treballar per un poble més just, més proper i amb una mirada de servei públic. Però, sobretot, faig política per donar veu a qui sovint és invisible, per les persones que no troben un espai on expressar-se i que pateixen en silenci. A Castellar, com arreu, hi ha realitats que cal fer visibles perquè ningú es quedi fora.
La política local implica moltes hores que sovint passen desapercebudes: reunions, trucades, converses que no surten als titulars, però que són fonamentals per entendre i respondre a les necessitats reals de la gent. Moltes d’aquestes hores les dedico mentre cuido un familiar. Equilibrar la responsabilitat pública amb la vida personal no és fàcil, però em reafirma en la importància d’una política que posi les persones al centre, especialment les que més ho necessiten.
Escoltar no sempre és senzill. No sempre tinc les respostes que voldria oferir, ni tampoc l’agraïment immediat. Però escoltar amb sinceritat és el que m’ajuda a ser coherent. I per a mi, la coherència és fonamental: no fer només allò que agrada, sinó mantenir-me fidel als meus valors, encara que això comporti prendre decisions difícils o impopulars.
A Castellar, fer política és també construir comunitat. Cada decisió té un impacte real en vides concretes, en persones que conviuen amb dificultats i esperances. Saber això m’impulsa a continuar, perquè són aquests petits canvis, aquestes respostes properes, les que construeixen un poble millor. I no oblidar mai que represento a persones, no interessos.
No sé si la política pot canviar-ho tot, però sé que sense compromís i coherència res es transforma. Malgrat el cansament i les hores invisibles, continuo convençuda que escoltar, cuidar i actuar amb integritat és la millor manera de fer política.
Per això, cada dia, val la pena continuar.
