Sovint, la feliç conjunció d’una data determinada i l’alineació dels cossos celestes permet que es rescatin els noms i les obres de personalitats que, per un motiu o altre, han estat bandejades de l’imaginari col·lectiu. De vegades es tracta de rescatar el nom i l’obra; d’altres, de rescatar el nom o l’obra. L’any 2022 és l’Any Gabriel Ferrater, per la commemoració doble del centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort. Fins i tot en això sembla que el poeta de Reus (també una mica “el poeta de Sant Cugat”, ciutat on va viure i morir) es rebel·la contra allò preestablert, o bé rebutja la idea de vida que s’associa a la norma moral i estètica: Ferrater neix el 1922 a Reus i decideix acabar amb la seva vida el 1972 a Sant Cugat del Vallès, poc abans de fer 50 anys, atret per la idea de no encetar una etapa de maduresa que podria expulsar-lo, encara que fos simbòlicament, dels anys de joventut en què encara es tolera socialment que algú s’instal·li en el caos, en l’excentricitat, en la provocació.
El nom de Gabriel Ferrater no ha estat bandejat de l’imaginari col·lectiu. Més o menys, és un nom que sona i, fins i tot, que s’associa directament a la poesia. Però és una poesia que no coneixem, que no s’estudia, que no es transmet i, d’altra banda, és una poesia que no deixa veure, potser perquè no ens ho expliquen, l’enorme producció crítica i de traducció de l’autor. Contradiccions i paradoxes ferraterianes.
No ens costarà interessar-nos per l’autor de Les dones i els dies (recull dels tres volums de la seva obra poètica) si sabem que va ser un poeta que va trencar amb la tradició heretada del Romanticisme; que va aprendre molt abans d’escriure molt, i que els seus referents són figures de la magnitud de Shakespeare, Riba, Carner, Leveroni, March… però també Montaigne, Racine, Brecht o Joyce. Parlem del Ferrater poeta i també del Ferrater crític literari, crític d’art, professor, lingüista, traductor, introductor a Catalunya de figures literàries i del pensament importantíssimes i de les novetats estètiques de la literatura en general.
L’Any Gabriel Ferrater proposa diverses activitats i accions arreu del territori amb la voluntat d’anar més enllà de la figura icònica del poeta suïcida. Però hi hem de mostrar interès i tenir una actitud activa, perquè la preeminència d’allò immediat, superflu i trivial és una amenaça per al repòs i el silenci necessaris per entrar en un món de codis complexos.
Com, si no, podrem comprendre les seves paraules? “Diré el que em fuig” –ens provoca des del poema “A l’inrevés”– “No diré res de mi”. I pam! Ens esmicola el món.
