Tal com l’hàbit no fa el monjo, el lila no fa el feminisme: només el visualitza i el simbolitza. Són els fets, tant del monjo com de qualsevol persona, allò que ens defineix. És a dir: el lila simbolitza i les decisions i les accions són les que donen significat.
Hi ha qui fa polítiques d’igualtat; altres fan purplewashing (‘rentades violetes’) és a dir: utilitzen estratègies de màrqueting que apel·len a un suposat compromís amb la igualtat de gènere, fan una mena de rentat d’imatge en moments molt assenyalats, però no vetllen per aconseguir una igualtat real entre homes i dones amb accions continuades en el temps.
Ens vam declarar municipi feminista fa onze mesos. Ara hem posat rètols liles per què ho semblem. Purplewashing? Si pensem que ha calgut sortir per la TV i que es creï un compte d’Instagram amb milers de seguidores per reaccionar i escoltar les veus d’unes persones que reclamaven atenció de feia molt de temps, potser ens respondrem que sí.
Ens ha faltat alguna cosa en l’àmbit de la sensibilitat.
Com deia Montserrat Roig: “Les lleis ens seran favorables, però dintre de les llars i de les estructures de poder els rols seran els mateixos. On hi ha poder hi ha abús”.
Cal remuntar-nos al novembre del 2006, quan teníem una alcaldessa, la Sra. Montse Gatell, per trobar accions fermes.
Juntament amb la Diputació de Barcelona es va elaborar una auditoria de gènere del nostre municipi i es va redactar i aprovar el Pla d’Igualtat que encara avui és vigent. Això és un exemple de polítiques feministes.
Avui el masclisme és més sofisticat que mai. No hi ha cap espai que escapi al gènere. La violència contra les dones és una realitat que es manifesta de formes molt diverses: física, psicològica, sexual, econòmica, i en totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I cal voluntat política per acabar amb els biaixos de gènere.
No n’hi ha prou amb els canvis legislatius i formals, ja que no garanteixen el seu compliment, tan sols donen la sensació que ja tenim una igualtat real: relaxen i fan abaixar la guàrdia.
I no ens podem excusar dient que hem estat gestionant una pandèmia per justificar que no hem estat atentes ni hem dedicat temps a implementar polítiques
de feminisme.
Perquè precisament aquesta pandèmia ha posat de manifest que són més necessàries que mai. No ens fem trampes al solitari.
