23/07/2021 Opinió
Feliç Dia Mundial del Gos!
Esther Font

Des de fa uns anys estan proliferant les efemèrides i cel·lebracions especials anomenades: “El dia internacional de...”. Aquests dies es creen sobretot per prendre consciència de diferents fets, en aquest cas, el dia dels gossos. 
El gos ha estat un fidel acompanyant de l’ésser humà al llarg de tota la història, ens ha ajudat a caçar, a cuidar els ramats, en tasques de rescat, en la detecció de drogues i explosius, a guiar persones invidents, al tractament de persones amb diferents transtorns i problemes físics i/o psicològics, i en general a fer-nos la vida més agradable; tots els que tenim la gran sort de compartir les nostres vides amb aquests éssers tant especials ens adonem dia a dia de tot el que ens aporten.
La cel·lebració del dia d’avui i de tots els altres dies que hi ha respecte als animals: el Dia dels Animals Abandonats, el Dia del Gos sense Raça, el Dia del Gos Adoptat, etc., és per prendre consciència de tot el que falta encara per avançar en la nostra societat.
Sovint només sentim parlar de les obligacions que tenim els propietaris de gossos i animals de companyia envers a temes de convivència amb els altres conciutadans, però on són els drets dels animals? Hauria de ser a primera línia pensar no només en les obligacions que tenim els propietaris i la resta de persones envers un animal en tots aquells temes que serveixen per a una millor convivència, sinó que hem de sortir del nostre antropocentrisme i pensar en les obligacions que tenim tots i totes a vetllar pels drets de tots els animals. Els animals no només tenen dret a ser vacunats, i nodrits, sinó que han de tenir totes les seves necessitats físiques i psicològiques ben ateses, com pertocaria a la societat avançada del segle XXI en què suposadament estem.
Per desgràcia les dades no són aquestes i, només a Catalunya uns 35.000 animals domèstics són abandonats cada any. Les gosseres i entitats de protecció dels animals estan desbordades, els recursos que s’hi dediquen són escassos i, el que és més greu, encara es dediquen pocs recursos a la prevenció, i a l’educació de les persones pel que fa a la tinença d’animals i tolerància per part d’aquelles persones que no en tenen, així com també els recursos per ajudar les persones que tenen problemes amb els seus animals a ser capaços de solucionar-los.
Des de Junts per Castellar estem molt preocupats per aquest tema i, per això, estem col·laborant juntament amb l’equip de govern,  els companys d’ERC i membres de les entitats en defensa dels animals del poble com ADA, en la reforma d’alguns dels articles de l’ordenança municipal que parlen de la tinença d’animals de companyia.
Tot i que les competències sovint no són de l’ajuntament en molts dels temes que ens preocupen, sí que entre tots i totes hem de vetllar perquè realment Castellar sigui un poble amic dels animals (ara que també està de moda aquest concepte) i es vetlli per la defensa del seu benestar en tota la seva magnitud i dels seus drets. Així com que es cerquin mecanismes per tal ser capaços de detectar situacions de vulnerabilitat, deixadesa, maltractament, etc. dels animals del poble i, no menys important, que es pugui actuar de manera ràpida i eficaç.
Aprofitem també des d’aquí per agrair la tasca anònima i altruista que fan tantes persones que formen part de les entitats animalistes del poble i de les protectores d’animals que ens envolten: ADA, Àggata, Adopta’m Castellar, ADOPCATS o FAADA.

Comparteix
M'agrada
Comentaris