La factura del creixement improvisat

El creixement il·limitat és insostenible perquè, tard o d’hora, s’arriba a un punt de saturació. Castellar, com la resta de municipis de l’àrea metropolitana, està augmentant la seva densitat de població davant d’una Barcelona que expulsa veïns cap a l’entorn més proper. Viure fora de la capital catalana és cada vegada més atractiu per a uns barcelonins desbordats pel cost de la vida. Els preus de l’habitatge i de la vida quotidiana augmenten any rere any a Barcelona i aquest efecte s’estén també als municipis del seu voltant.
Al mateix temps, una població més nombrosa requereix més infraestructures i serveis per donar resposta a les necessitats dels castellarencs. La històrica manca d’inversions no ha anat al ritme del creixement demogràfic, fet que impacta directament en la qualitat de vida. Cal revisar el Pla d’ordenació urbanística municipal de Castellar. L’actual, aprovat el 2016, no dona resposta a les necessitats presents i, a més, no s’ha desplegat correctament. Cal plantejar alternatives en matèria d’habitatge, però sobretot entendre que el creixement no pot ser un objectiu en si mateix.
En conclusió, és necessari obrir un debat sobre com ha de créixer la vila durant els pròxims anys. Cal assumir que l’estratègia actual no és l’adequada. No hem d’augmentar la població per millorar les infraestructures; hem de millorar les infraestructures perquè el creixement, quan es produeixi, sigui sostenible.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara