Francament penso que cada vegada són més les raons que ens fan viure espantats. En un optimisme impostat, hi ha qui defensa que d’ençà que el món és món sempre hi ha hagut prou motius per viure esporuguits i que el pitjor temor ens el solem generar nosaltres mateixos. És possible que una mica sigui així, però això no em consola ni poc ni gens. Per a mi l’autèntic esdevenir del món comença seixanta-tres anys enrere; si he de furgar més enllà, només em puc regir pel que m’han explicat o pel que m’hagi pogut documentar... Així, doncs, aquesta sentència de “des que el món és món” ve a ser tan abstracte com allò del “valor” que només se’ns suposa.
Ahir vaig rebre una factura per correu. En un costat del text hi havia un anagrama. Vaig caure en la temptació de prémer-lo per veure a què treia cap això n’anomenen “intel·ligència artificial”. La meva sorpresa va ser majúscula: aquella màquina no només va llegir el que apareixia a la pantalla, sinó que, amb més o menys encert, em va explicar tot el cos de la factura! Allò no era cosa de bruixes ni obra del dimoni, tal com haurien dit gent com jo mateix uns anys enrere: aquest és un producte de laboratori pensar per fer-nos la vida “molt més fàcil i agradable”, cosa que, personalment, se’m fa molt difícil de creure... Mai no he estat gaire amant de la ciència-ficció, perquè penso que, massa vegades, a tota ficció només cal donar-li temps perquè ho deixi de ser. L’únic problema que van tenir personatges com Juli Verne, per exemple, és néixer cent anys massa aviat...
Estic espantat, molt espantat, perquè constato que no conec cap de les múltiples descobertes fetes per l’home de les quals només se n’hagi aprofitat la cara amable. Fins i tot, en innumerables ocasions, una mala praxi en la gestió de les causes nobles ha arribat a ser molt més destructiva que qualsevol altra cosa pensada per fer mal. Perquè (i Pare perdoneu-me!), jo sí que crec en conspiracions, en contubernis, en jocs amagats i tota la enfilall de maniobres que hi vulgueu anar afegint. Ni poso ni trec, observo, sospeso, rumio i, tot seguit, començo a tremolar.
