Ara fa uns deu anys iniciàvem un relleu a la secció local d’Esquerra a Castellar, després de vint anys amb la mateixa persona encapçalant el projecte. Calia fer una revisió a fons, no de persones, sinó de missatge, de maneres de fer, d’estratègia, de repensar el poble i el país que volíem.
Van ser anys de molts debats, de moltes jornades, d’intercanviar escrits, correus i notes. D’escoltar i contrastar. D’aquí va sortir el nostre projecte, basat en l’economia de la identitat: en un món globalitzat, només tenen futur aquells que són capaços d’especialitzar-se i destacar, de posar-se en valor. Si Castellar no vol convertir-se en un dormitori més d’una gran metròpoli, ha de cuidar el seu entorn natural i patrimonial. Som el connector de l’àrea metropolitana amb allò que un amic alemany anomenava “la Catalunya verda”. Cuidant el patrimoni natural i històric de Castellar, connectant-nos al món per tren i autopista, Castellar té atractiu propi i diferenciat. I cuidar l’entorn natural exigeix necessàriament fer-lo sostenible econòmicament: gràcies a la mongeta del ganxet els camps de Can Casamada i Can Sampere són la gran zona d’esplai i passeig del poble. Necessitàvem recuperar la zona de ponent cap al parc natural: recuperar el Ripoll i el connector de Canyelles, cosa que vol dir fer sostenible el bosc a partir de l’explotació de la biomassa. Un entorn privilegiat, cuidat i agradable; una bona connexió al món i una societat culturalment forta ens permetrà tenir arguments per atraure empreses al polígon i crear llocs de treball.
Tot plegat, reforçant la democràcia i la societat civil fomentant la cultura, l’educació i la corresponsabilitat.
Una societat socialment justa, econòmicament pròspera i nacionalment lliure. Quants cops ens heu sentit pronunciar aquesta frase.
Deu anys després hem patit una greu crisi immobiliària i financera, la fallida reforma de l’Estatut i el referèndum de l’1 d’Octubre, que ha portat definitivament la necessitat de tenir un estat propi al centre de la política del país. El feminisme es reivindica com a gran eix transversal de la política. I just comencem a veure la llum al final del túnel de la pandèmia.
Castellar ha canviat perquè la societat i el món han canviat.
Bona part del nostre discurs ja ha estat normalitzat i assumit per tothom i, de fet, marca els grans eixos d’inversió dels propers anys: la celebrada recuperació d’un petit tram del Ripoll demostra com n’era, de necessari; l’inici de la gestió forestal com a política pública; la millora de l’espai públic... cavalls de batalla que hem vist rebutjats un i altre cop comencen a caure pel seu propi pes.
És el moment d’anar més enllà. A les properes eleccions municipals tindrem un president de la Generalitat d’Esquerra Republicana i noves cares al capdavant de la candidatura d’ERC Castellar. Nova gent que ha de defensar propostes estratègiques noves que pensin més enllà, amb la mirada al futur i els peus al dia a dia, repensant com traduir els valors republicans en polítiques que millorin la qualitat de vida de la gent.
Persones que siguin valentes en temps difícils.
Aquest dissabte 29 comencem a escoltar-nos, a compartir de nou idees, reflexions, visions i realitats. Comencem a construir missatge i estratègia, a marcar el camí que volem per a Castellar per als propers deu anys. Un camí que ha de ser protagonitzat per tota persona que vulgui ser-hi i sumar, perquè les coses no passen soles.
