He cregut que devia felicitar Gabi Ruiz per la seva visió positiva tan ben expressada a l’article d’opinió “Fes-te teva la Festa”, publicat en el setmanari abans de la Festa Major. Després d’expressar la nostàlgia de la festa en temps passats, segueix amb encert el discurs: “Els temps han canviat... Barregem tradicions antigues i recents, creem nous costums, assimilem propostes creatives...” És un discurs planer, engrescador i conciliador que mira endavant. D’altra banda, a la pàgina anterior vaig trobar el ratllat discurs polític d’una catalanitat que considero mal entesa, caduca, ancorada en el resentiment perpetu, que fa el portaveu de Junts. Representa el revers de la visió abans descrita. He de dir que em recorda massa el que segueix fent també la dreta espanyola: malmetre i sembrar odi. Però és que, a més a més, ofèn quan titlla de timorat el principal grup del govern municipal dient que no ha defensat el país dels atacs de l’Estat, qualificant-lo d’apèndix d’aquell govern. No ho veig pas així. I segueix ofenent l’aire de perdonavides que gasta quan demana als seus que siguin generosos acceptant els catalans que no els comprenen. Rabieta de pati, perquè els independentistes es van sentir menyspreats al no haver estat informats ni consultats sobre el discurs de l’acte institucional previst per al dia 11, tal com explicava Castellví.
Va, girem full. En canvi estic força d’acord amb l’opinió del senyor Calaf, quan parlant del desig de l’alcalde de treballar de professor i seguir en la política diu que la barreja pot donar mals resultats.
Parlo amb fonament de causa, perquè ho vaig viure als anys 80 a l’escola del poble i va ser desagradable.
Per aquesta raó, quan l’alcalde Miquel Pont, mesos abans de morir, em va proposar unir-me a la seva causa ho vaig rebutjar. Però considero desafortunada la conclusió que treu en el seu article, al centrar-ho tot en l’exigència ètica de l’afectat. No és tan senzill. Avui, perquè els temps han canviat i coneixent-lo, li concediria l’oportunitat d’experimentar-ho. El considero capaç de ser conseqüent amb la realitat que es trobi.
