Primer de tot em presento, soc la Mercè Cot, una veïna de Sant Llorenç Savall, Dissabte passat vaig baixar a Castellar amb el meu marit amb la il·lusió de veure el Mag Lari. Feia dies que la nostra neta ens havia fet el favor de comprar les entrades per internet per veure el Mag Lari a l’Auditori Miquel Pont i semblava que tot hauria de sortir rodó per passar una molt bona estona. Tot i així no va sortir d’aquesta manera, m’explico: vam arribar 2 minuts tard!! La família del nostre fill ja havia entrat dins i en arribar corrents la conserge ens va aturar per preguntar per la fila on teníem les entrades. Esverats i acabant d’arribar corrents li vam dir que a la fila 9, i molt ràpidament ens va comunicar que no podiem entrar, sense més explicació. En aquell moment la notícia ens va caure molt malament i gairebé a l’instant va arribar una familia amb nens a qui la conserge va dir que no podia deixar-los entrar perquè si encenia el llum es veien els trucs del mag.
En aquell moment vaig parlar per WhatsApp amb el meu fill, que em deia que tot just havien tancat les portes i encara no havia començat. Ja érem 8 persones a la porta i la conserge es mantenia ferma en impedir l’accés al·legant el tema de la il·luminació i que l’espectacle ja havia començat. Tot i així per sorpresa nostra –després de tres quarts d’hora d’insistir– la dona de la família que era a fora amb nosaltres va aconseguir que ens deixessin entrar. Estaven ben enfadats, però ens vam indignar molt més quan ens vam adonar que les nostres cadires estaven ocupades!!!! Al nostre lloc va entrar algú i per això nosaltres ens vam quedar al carrer? Amb l’excusa que l’espectacle havia començat ens havien retingut a fora però llavors ens vam adonar del problema real. Potser la conserge havia deixat entrar algú al nostre lloc? Sempre hi ha qui se surt amb la seva i nosaltres ens vam perdre la major part de l’espectacle.
A més a més, durant el poc tros d’espectacle que vam poder veure el personal del Mag Lari va deixar sortir una dona amb el seu fill al bany, sense problemes. I a la sortida una noia de la companyia ens va confirmar que per a ells no hi havia problema per entrar o sortir respectant l’espectacle i el públic. Tot això em va fer enrabiar més, em sentia enganyada, i fins i tot robada. Havia pagat una entrada, havíem arribat un pèl tard després de baixar de Sant Llorenç, i ens havien tingut al carrer fins que la família (més jove que nosaltres) va convèncer la conserge després de molt i molt insistir. Aquesta situació em va semblar tan injusta que vaig decidir comunicar-ho a l’alcalde i, també, vull fer pública aquesta mala praxi del personal de l’Auditori a la resta de veïns de Castellar, espero que no us hi hàgiu de trobar mai.
