Els drets no s’aturen

Els drets es defensen cada dia, amb mobilització i compromís, als carrers, als nostres pobles i arreu del territori, també amb les urnes.
La vaga general de dimecres 11 de novembre ha deixat lectures diferents. Mentre els principals sindicats han valorat positivament la mobilització, la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) ha assegurat que només el 10% dels autònoms s’hi va adherir. Però sé de molts autònoms que dimecres vam abaixar la persiana i ens vam sumar a la vaga, malgrat que no apareguem a les xifres. Com passa sovint amb allò que tenim molt bona salut perquè no agafem la baixa, els autònoms tampoc acabem apareixent als recomptes. Però que no ens enganyin, aquesta vaga també ens interpel·lava: els autònoms som classe treballadora. Patim l’augment del cost de la vida i la incertesa econòmica, i tenim dret a una protecció social més justa.
El mateix ball de xifres el trobem en les mobilitzacions. A Barcelona, la manifestació va reunir 400.000 persones segons els organitzadors i 55.000 segons la Guàrdia Urbana. Més enllà dels recomptes, em quedo amb la capacitat de la ciutadania per organitzar-nos i reclamar unes condicions de vida més dignes.
Gràcies al comitè de vaga de Castellar del Vallès, ens vam manifestar al nostre poble. La marxa, amb moltes famílies, joves i infants, i el manifest final em va deixar una sensació d’orgull: participativa, reivindicativa, festiva i respectuosa, també amb els establiments que van decidir no tancar. Perquè, per a molts petits negocis, deixar d’obrir un dia suposa un esforç econòmic important.
Precisament, el comerç de proximitat a Castellar no passa per un bon moment. No n’hi ha prou amb fer campanyes per animar la gent a comprar al poble si l’expansió de les grans superfícies no té prou en compte els establiments que ja hi són. Les parades del mercat tancades i els negocis que abaixen la persiana ens haurien de fer reflexionar. L’Ajuntament ha de replantejar el model comercial i trobar un equilibri que mantingui viu el comerç de proximitat.
Per descomptat l’habitatge és el gran deure pendent. Ja l’abril de 2018, el regidor d’ERC Ferran Rebollo reclamava mesures com un cens d’habitatges buits. Avui continuem parlant de la mateixa necessitat. La promoció de la Playtex és una bona oportunitat, però no cobrirà ni una quarta part de les necessitats actuals i encara trigarem uns tres anys a tenir aquests habitatges. I mentrestant, què fem? Necessitem lloguer assequible des d’ara.
ERC hem proposat censar els habitatges buits, estudiar com posar-los al mercat, aprofitar el dret de tanteig i retracte per ampliar el parc públic i concretar noves promocions de protecció oficial. Els joves i les famílies han de poder continuar vivint a Castellar.
Aquest divendres 13 comença la campanya electoral de les eleccions generals del 29-N. Ens hi juguem el model de societat que volem. El bloqueig de les mesures d’habitatge per Junts, PP i Vox i l’anunci de Feijóo que les derogaria si governa ens recorden que els drets socials no estan garantits. Per això vull deixar clara la meva posició: votaré Esquerra Republicana i Gabriel Rufián. Crec que el programa d’ERC és el més proper a la classe treballadora, a les persones que vivim de la nostra feina i necessitem salaris i pensions dignes, habitatge assequible i serveis públics que funcionin.
Les coses no canvien soles: cal implicar-se, fer sentir la nostra veu i defensar els nostres drets cada dia, també a les urnes. Aquest 29 de novembre, jo ho faré votant Esquerra Republicana.
Ah, i no deixem de reclamar millores per a Castellar! Aquest dissabte 14, d’11 a 13 h, ens trobem a la plaça del Mercat per demanar millores al C4. Castellar creix i necessitem un transport públic que estigui a l’altura. Quan ens movem plegats, tenim més força per aconseguir-ho. Participem-hi!

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara