A principis dels anys 90, el científic Francisco J. M. Mojica (Elx, 1963), a la Universitat d’Alacant va identificar unes seqüències repetides a l’ADN d’uns arqueobacteris Haloferax mediterranei, repeticions que més endavant es coneixeria com a CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), és a dir: repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades.
En estudis posteriors, es va arribar a la conclusió que el CRISPR associat la proteïna Cas9 constituïa un sistema d’immunitat adaptativa dels bacteris contra l’atac dels virus. Simplificant la seva forma d’actuar, aquests espaiadors són parts d’ADN víric que emmagatzemen els bacteris en el seu propi ADN, de forma que, en ser atacats per un virus, cerquen la coincidència de l’ADN víric amb una de les repeticions que tenen i, junt amb la proteïna Cas9, inactiven l’ADN del virus. El CRISPR-Cas9 es podria comparar amb unes tisores amb GPS. La proteïna Cas9 actua com a ‘tisores’ i un ARN guia fa de ‘GPS’ per a portar-les a tallar exactament al gen defectuós.
Els avenços en aquesta troballa van permetre arribar a tallar l’ADN en punts específics i inserir altres seqüències. Per a posar un símil fàcil d’entendre, és comparable a quan es tallava una pel·lícula de cel·luloide i s’inserien nous fotogrames, tot veient la similitud esquemàtica entre una seqüència d’ADN i el suport de la pel·lícula. D’aquesta forma, investigadors de la Universitat de Harvard van inserir informació digital d’una fotografia i un vídeo en format GIF en una cadena d’ADN. Després, van seqüenciar aquest ADN dels microorganismes per a recuperar la imatge i el vídeo amb una precisió del 90%.
Us preguntareu quina utilitat té tot això. Doncs a continuació us exposo algunes aplicacions:
Pel que fa a les malalties genètiques, l’any 2023, es va aprovar la primera teràpia CRISPR per a l’anèmia falciforme. Malalts que abans patien crisis doloroses ara veuen la seva sang ‘reparada’.
Quant al càncer, s’estan modificant cèl·lules immunes per a que siguin ‘superdetectius’ que trobin i destrueixin tumors.
Com a exemple impactant, l’any 2018, un científic xinès va editar l’ADN de dos bebès per a fer-los resistents al VIH. L’experiment va ser condemnat, però va mostrar el poder (i riscos) d’aquesta tecnologia.
Però encara es pot anar més enllà: tomàquets que maduren al rebost lentament durant mesos sense fer-se malbé, plantes que poden resistir millor el canvi climàtic, mosquits incapaços de transmetre malalties, vaques que no tindran banyes. Tot això ja existeix gràcies a l’edició genètica (Doudna, 2020). I ja es prepara la resurrecció dels mamuts. La companyia de biotecnologia Colossal ha assegurat que poden fer reviure aquesta espècie, a més a més del dodo i el tigre de Tasmania, cap al 2027 o 2028, de forma que els mamuts podrien tornar a les tundres de l’Àrtic (Colossal, 2021).
En aquesta proesa, cal tenir en compte que els últims mamuts van viure fa 3.700 anys a la illa Wrangel, al nord-est de Sibèria i, per a des-extingir un mamut, caldria disposar d’una cèl·lula viva d’aquella espècie, fet impossible. De l’estudi dels ossos trobats, però, es pot seqüenciar el genoma del mamut i comparar-lo amb el de parents evolutius vius, com és l’elefant asiàtic. Fent les oportunes modificacions en el genoma d’aquest elefant, amb la intenció de què s’assembli més al genoma d’un mamut que al del propi elefant, es podria aconseguir un embrió que, implantat en un elefant femella, faria concebre un ésser semblant a un mamut (Shapiro, 2015).
Ara, vosaltres que teniu imaginació, us preguntareu: Es podria fer la des-extinció d’un Homo neanderthalensis? El paleoantropòleg Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) va quedar astorat quan Carles Lalueza, genetista a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC, Universitat Pompeu Fabra), li va dir que sí (Carbonell, 2024).
Com a conclusió, crec que la tecnologia CRISPT-Cas9, més enllà de les qüestions grandiloqüents i que omplen titulars, pot ser de molta utilitat en la recerca de curació de malalties o la correcció de deficiències genètiques, però s’ha de ser prudent fins a dominar-la plenament, ja que també podria tenir unes conseqüències greus en aquesta aposta per jugar a ser un déu.
DOUDA, Jeniffer. (2020). Una grieta en la creación. Alianza Editorial.
SHAPIRO, Beth. (2015). How to clone a mammouth. Princeton University Press.
COLOSSAL, (2021). https://colossal.com/mammoth/.
CARBONELL, Eudald. (2024). De la caverna al cosmos. Ara Llibres.
