Com volem viure?

Setembre ens torna a posar en marxa. Comencen les classes, recuperem les rutines, omplim les agendes i ens preparem per viure la Festa Major. Les entitats recuperen l’activitat, els carrers s’omplen i tenim moltes oportunitats per trobar-nos i gaudir del que entre tots hem preparat. Ja tinc el programa subratllat. Tant de bo em pogués teletransportar per arribar a tot arreu!
En moments com aquest, quan el poble recupera el ritme i tornem a coincidir als carrers, val la pena fer-nos una pregunta: com volem viure?
Raül Romeva diu que “la felicitat és, potser, el concepte més personal i alhora més polític que existeix. No podem construir-la en solitari”. I aquesta idea connecta amb una manera d’entendre el republicanisme que sento molt meva.
Perquè la felicitat individual i la col·lectiva, al capdavall, van lligades. No vivim sols ni construïm la nostra vida al marge de tot el que ens envolta. També depèn de com és el poble on vivim, dels serveis públics que tenim, de les oportunitats, de l’educació, de l’espai que compartim i de si som capaços de construir una comunitat que no deixi ningú enrere. I la Festa Major n’és un bon exemple. Les entitats, la gent al carrer, les activitats compartides... Tot això és molt més que omplir un programa. És trobar-nos, participar i, entre tots, fer poble.
Al setembre també reprenem l’activitat política, amb la recta final del mandat al davant. Ens espera un curs intens i l’últim pressupost municipal serà una de les primeres cites importants. Des d’ERC al juliol vam fer arribar a l’equip de govern una seixantena de propostes que tenen a veure amb molts dels reptes que tenim al davant: l’habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat, l’educació, els serveis públics o la cura de l’espai que compartim.
Però, més enllà dels pressupostos i de les xifres, al final també parlem d’això: de decidir què prioritzem, què volem canviar i cap a on volem avançar. I darrere de cadascuna d’aquestes decisions, hi torna a haver la mateixa pregunta: com volem viure?
El manifest d’ERC d’aquest Onze de Setembre ho resumeix amb una frase que m’agrada especialment: “La nostra identitat no és una frontera: és allò que compartim”. I aquests dies, veient algunes coses que passen, també penso que ser portaveu d’Esquerra Republicana em fa feliç. Perquè aquesta manera d’entendre el país, la societat i la política em representa. No tots els discursos, ni totes les maneres d’entendre la política, em representarien de la mateixa manera.
Ens queda un últim curs de mandat. Hi ha feina. I molta responsabilitat. Posem-nos les piles. Gaudim de la Festa Major, participem-hi i omplim els carrers. Perquè el programa el fan possible moltes persones, però la Festa Major només té sentit quan la fem nostra.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara