Estic segur que un tècnic amb coneixements (o no) sobre el tema viari em donaria explicacions plausibles entorn d’una pregunta que ningú dels mortals amb qui tracto habitualment m’ha sabut respondre. Tot i que, dins dels paràmetres del possible, procuro defugir les hores punta en què el trànsit és més espès, sempre sorgeixen imprevistos a què cal donar resposta. Avui, doncs, a l’altura de Molins de Rei m’he trobat amb una retenció que he demanat al meu acompanyant immortalitzés fent una foto... per quins set sous, quan evolucionem, forçosament, sobre l’asfalt d’una carretera a una velocitat menor que un vianant, els rètols lluminosos ens “inviten” a reduir la velocitat?
Què no podem sobrepassar el límit de cinquanta quilòmetres per hora? Bé prou que ens n’adonem... avui jo m’haguera conformat circular a trenta i no haver-me d’aturar. Entretenir-me a llegir els rètols dels vehicles logotipats que em feien companyia a banda i banda de la via, també em fa una certa gràcia, però només els cinc primers minuts...
A la llarga topar-me, per desena vegada, amb les adreces, telèfons, emails i pàgines web dels Desatascos Gutiérrez, dels Bancs d’Esperma de la Franja de Ponent o dels Tablao Rita la de los Pendientes de Ayamonte arriba a cansar d’allò més. Estic escrivint aquestes notes davant d’un tallat tot fent temps per tornar cap a casa. Falta una mitja hora perquè segons els meus càlculs (que moltes vegades fallen) els fus horari faci possible que el trànsit s’hagi tornat més fluïd. Tot el bestiar ja som a la cleda quotidiana. Ve a ser allò que ens diu el poeta del Poble Sec: “(...) con la resaca a cuestas / vuelve el pobre a su pobreza, / vuelve el rico a su riqueza / y el señor cura a sus misas. / Se despertó el bien y el mal / la zorra pobre al portal, / la zorra rica al rosal, / y el avaro a las divisas.”
