Crec que hi ha força catalans obcecats que confonen Espanya amb Rússia. En canvi, pel que he llegit, trobo que la situació de Puigdemont no s’assembla gens la d’Ivan Zhdànov, malgrat aquells desitjarien que el cas de l’expresident fos com el d’aquest jove, fill de Iuri Zhdànov, periodista crític amb el govern rus, ara a la presó, com tants opositors polítics. L’Ivan, a més d’investigar i denunciar la corrupció del govern, va organitzar una manifestació de protesta i, davant la descarada repressió política russa, va optar per l’exili abans que l’alternativa de presó, com està suportant el seu pare. La seva decisió no es pot comparar amb la de l’expresident, perquè sortosament Espanya no és Rússia. Aquí l’Estat exerceix la repressió contra els delinqüents, els corruptes i els desordres públics, alguns dels quals esdevenen al final de certes iniciatives polítiques que serveixen als seus representants per cridar l’atenció mediàtica i justificar el victimisme. Bé, sempre hi pot haver un mal policia que ho espatlli tot, no? Però ni punt de comparació amb el que passa allà. Els fets lamentables que el mal govern de Rajoy hauria hagut d’evitar van servir perquè els polítics d’aquí els aprofitessin per refermar els seus seguidors en les mentides i les falses il·lusions que els havien venut, com s’ha vist després. Puigdemont i els que se’l van creure van provocar el 2017 un daltabaix polític i cívic molt greu. Ell va fugir per no carregar amb les conseqüències i no ha assumit la responsabilitat després del canvi de govern. Penso que si hagués sofert la discutible justícia com Junqueras i altres, potser encara mereixeria algun respecte. Però no, perquè, en part gràcies als nostres impostos, segueix maniobrant per sortir-se amb la seva des d’allà a fora. Espanya no és un estat mafiós i menys després de veure en els tribunals a la màfia del PP. En tot cas, ho va ser sota el seu govern corrupte i durant la dictadura, de la qual encara resta pòsit mental entre la policia i la magistratura conservadora. No podem badar.
