Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Té només 25 anys i s’acaba de retirar de l’hoquei patins, on ha jugat a l’HC Castellar i l’HC Sentmenat durant 21 anys. Ha estat internacional amb Andorra, on ha disputat mundials i europeus des de la base fins a la màxima categoria
· Et retires molt jove...
És un tema motivacional, perquè no he parat de fer coses i combinava l’hoquei amb altres coses. La porteria sempre és complicada. Treballo a Barcelona i al final del dia acabo al llit a les 12 de la nit. Poder anar al llit d’hora és un luxe ara!
· Satisfet de la teva carrera?
Molt! He jugat a l’HC Castellar i a l’HC Sentmenat, a més de la Selecció Andorrana des dels 14 anys. La meva mare és andorrana i hi podia jugar. Això m’ha permès viatjar pel món fent europeus i mundials al màxim nivell.
· El primer castellarenc internacional absolut en hoquei patins. Estàs en el selecte grup d’internacionals com Edgar Pujol, Sergio Kovacs o Georgina Garcia!
Doncs no n’era conscient, però segur que hi arribarà més gent de Castellar! No és fàcil competir internacionalment, però és molt gratificant.
· Com arribes a la porteria de la selecció andorrana?
Tinc família a Andorra i el meu cosí també juga a hoquei. Sempre els falten porters i va coincidir. Van trucar-me per a entrar en la selecció sub-16 amb 14 anys i des de llavors vaig competir en totes, disputant europeus i mundials de base fins a arribar al sènior. Això és el màxim que pots fer en el món de l’hoquei i ho vius com un nen petit. Hi ha diferents nivells en els mundials i nosaltres vam disputar el B, la segona categoria. Vaig jugar el mundial a l’Argentina i Sant Cugat, els Barcelona World Roller Games i el sub-17 a Vilanova. El de l’Argentina va ser brutal! Va ser a la ciutat de San Juan, la capital mundial de l’hoquei patins. És el bressol de l’hoquei, la gent et demanava fotos pel carrer quan et veia vestit. És brutal com viuen allà aquest esport. Entrar al pavelló era increïble per l’ambient que hi havia.
· De fet, a la família teniu el teu germà que juga al Sant Cugat, així que no te’n desvincularàs del tot.
L’aniré a veure i continuarem parlant molt d’hoquei. Ja no li dono consells perquè no els vol escoltar. Ens hem enfrontat i m’ha fet gols! Hem estat dinant junts abans d’un partit entre nosaltres i ja s’olorava la rivalitat a casa.
· Suposo que continuaràs sent un assidu al Pedrosa.
Exacte! Ja vaig anar amb el Cadí aquesta setmana passada. Des de la grada es passa més malament. Quan estava a la porteria feia crits als jugadors i ara, encara ho continuo fent. M’hi he d’acostumar! Veure hoquei és molt divertit.
· Has format part d’una generació extraordinària de l’hoquei castellarenc.
Estava al Sentmenat i vaig preguntar a Castellar i van dir-me que estava tornant tothom. Vaig decidir tornar i va ser quan van tornar els Garcia, l’Arnau, el Tato i algun més. Tornar a casa amb un equip així és brutal. Tots som amics i ens entenem molt. Això no es pot entrenar.
· Quin és el millor moment que t’emportes de la teva trajectòria?
L’ascens a Nacional Catalana a la Jonquera. Recordo que aquell partit vaig rebre molts xuts al cap. Els del Noia volaven, però vam competir com animals contra un rival molt bo. El debut en competicions internacionals també el recordo molt bé. Va ser amb 14 anys a Portugal, contra Itàlia, una selecció top que ens va fer 14 gols. El debut en absolut també va ser molt bo.
· I el pitjor?
Quan perdo no hi dono gaires voltes al cap. Has de quedar-te amb el camí, ja que és un esport d’equip. Animo molt els meus companys. Retirar-te és dur, però ho faig de bona manera i amb el cap ben alt.
· I ara, a què et dedicaràs ara en el teu temps lliure?
Mai he deixat de fer esport. Ja des de l’any passat vaig combinar l’atletisme amb l’hoquei. Vaig fer dues mitges maratons i ara faré la de Sant Llorenç. L’objectiu és fer curses de muntanya, bici i, a la llarga, un triatló.
· Fa poc un altre porter, Arnau Capel, deia que per ser porter d’hoquei s’ha de ser especial.
És important començar molt jove a ser porter, abans de ser conscient del que és. Ser porter és el millor del món. Has d’estar una mica boig per frenar pilotes a més de 120 km/h. Són pedres, però t’hi acostumes. Diuen que som d’una altra pasta, els porters.
11 RESPOSTES:
Un tret principal del teu caràcter?
Divertit
Un defecte que no pots dominar?
No saber dir que no
Quin plat t’agrada més?
La carbonara de la meva àvia
La teva paraula preferida?
Amic
Un color?
El blau
Un músic?
Mac Miller
Una pel·lícula?
‘Atrápame si puedes’
Un llibre?
‘El violí de la llibertat’, de Canòlich Prats
Un racó de Castellar?
El pavelló Dani Pedrosa
Un viatge pendent?
Alps suïssos
Un comiat?
A reveure!
Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.