Ara toca decidir (1)

Ara toca decidir, en un sistema democràtic, cap a on volem anar, quins valors humans volem fer servir i quines són les prioritats que volem que s’apliquin, i tot això està en la decisió dels ciutadans amb dret a vot, aquesta és la grandesa del sistema democràtic que tenim, que, malgrat totes les circumstàncies, situacions i dificultats que tenim en el món actual, sempre ens permet expressar el que vol la comunitat ciutadana d’un país democràtic. Això és un valor al qual sovint no donem la importància cabdal que té i que no es valora prou fins que es pot perdre.
Toca doncs reflexionar a fons, i per fer-ho cal veure d’on venim, i aquí tenim dos focus d’atenció més propers, l’estat espanyol on pertanyem i la UE.
La història ens mostra que dintre de la UE, des del 1945 fins ara, s’ha aconseguit una evolució continuada de prosperitat econòmica i millores socials i humanitàries, amb un progrés sostingut en el temps, i tot això s’ha aconseguit a partir de diàleg, pacte i acord entre diferents partits i ideologies, en general s’ha governat amb tres partits principals, els conservadors de la democràcia cristiana, socialdemòcrates i liberals, és a dir, amb coalicions de govern, això ha sigut la normalitat i la força, per aconseguir, després de debats aferrissats, tots els acords que ens ha permès arribar fins avui, amb les conquestes assolides, per tant, la fórmula per funcionar, la tenim i s’ha demostrat durant tots aquests anys, centralitat i fugir dels extremismes.
A l’estat espanyol, avui dia, encara ens manca molta pedagogia política per a tots els polítics que tenim i caldria mirar cap a Europa per aplicar la fórmula efectiva de pacte entre diferents, però aquí encara no hi hem arribat, malgrat que en les dues darreres legislatures s’ha aconseguit, amb moltes dificultats, el primer pacte de govern entre dos partits diferents, aquest és l’únic camí possible per al futur immediat. No n’hi ha cap més, tret que vulguem tornar a les majories absolutistes, que ja coneixem prou bé.
Si mirem les tendències arreu del món, es veu una irrupció general cap a idees més autoritàries i d’extrema dreta, com un efecte d’autoprotecció més nacionalista i individualista; les institucions i organismes internacionals de decisió perden protagonisme en favor de posicions nacionalistes i imperialistes d’alguns països, com els EUA, Rússia o la Xina. Tot això dibuixa un panorama molt complex, incert i preocupant per a la vida de la gent.
Amb aquests trets generals, podem aterrar algunes consideracions més properes de com estem i cap on podem anar.
Per poder governar Espanya, cal disposar d’una majoria parlamentària de diferents partits que votin la investidura del president del Govern, i això és el que ha passat en les dues darreres legislatures, malgrat que el PP en la darrera legislatura va tenir la majoria de vots respecte al PSOE, però no va ser capaç d’acordar un pacte amb els altres partits, i d’aquí la frustració i l’actitud de confrontació total i antidemocràtica, que ha aplicat en el parlament i en totes les institucions que governa, d’això se’n diu antipolítica.
Per això cal repassar els fets dels darrers dos governs de coalició del PSOE-Podemos i PSOE-Sumar. Les dues darreres legislatures, per decisió dels votants, van voler que el govern fos de pacte entre partits, i per això va caldre que en el parlament hi hagués una sèrie de partits que fessin possible la investidura primer del president de Govern, i aquí comencem a veure com es mou cadascú i com han actuat al llarg de les dues legislatures, per tal de fer política real i efectiva, per solucionar els problemes dels ciutadans.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara