L'altre dia vaig anar a un tardeo d’estiu aquí a Castellar. Bona música, bon ambient, cervesa fresca i molta gent coneguda. Feia més d’una hora que hi era, parlant amb amics, ballant una mica… quan una persona de l’organització se’m va acostar. Em va dir, amb bones paraules, que si tornava un altre cop, millor no portés aquella samarreta.
La samarreta en qüestió era negra i de màniga curta. No hi sortia cap símbol ofensiu, ni cap provocació. Només hi deia: “Antifeixista sempre”.
No em van fer fora, ni em van demanar que me la tragués. Però sí que em van deixar anar que potser aquest missatge podia generar mal ambient, que era millor evitar coses així per no crear conflictes. Que allò no era un lloc per fer política. El membre de seguretat que m’ho va comentar ho va resumir amb una frase: “Tothom és lliure de pensar el que vulgui”. I jo hi estic d’acord. Però també penso que el que realment molesta no és pensar-ho, sinó expressar-ho.
I saps què? Això em va fer pensar molt. Perquè si dir “Antifeixista sempre” es considera massa polític o incòmode, tenim un problema greu com a societat. El feixisme no és una opinió més. És violència, odi, persecució. I ser antifeixista no és cap radicalitat. És el mínim. És estar al costat dels drets humans, de la llibertat i de la democràcia. Ningú em va dir res mentre la portava. No hi va haver cap problema real. Però algú va pensar que era millor avisar, prevenir, no fer soroll. I això també és fer política, encara que sigui callada.
Potser el problema no era la samarreta, sinó que un regidor d’esquerres la portés amb orgull. Encara que segurament no sabien que jo era regidor. Potser el que molesta no és el missatge, sinó que algú el defensi de veritat.
Però si fins i tot en aquests espais relaxats, de festa, entre gent del poble, comencem a posar-nos límits per no molestar els qui no tenen cap problema amb el feixisme, potser ja estem perdent una batalla que no ens podem permetre perdre.
Jo seguiré portant aquesta samarreta. I si cal, me’n faré una altra amb les lletres més grosses. Perquè a Castellar, com a tot arreu, cal dir ben clar que mai no deixarem espai al feixisme.
