Volíem parlar avui d’una efemèride, però l’actualitat mana, venen eleccions. I és que el dia 10 s’ha complert el 40è aniversari d’una fita tan important com desapercebuda. La inauguració del primer generador eòlic de Catalunya, i de tota la Península, al municipi gironí de Vilopriu, no només instal·lat sinó també construït. El generador va néixer d’un grup d’emprenedors constituïts com la cooperativa Ecotècnia, entre els quals es trobava Josep Puig i Boix, que sempre ha cregut en l’esperit emprenedor català, que ell i d’altres han demostrat que és molt potent. La fortalesa energètica és una eina per al desenvolupament del país en tots els sentits.
Enllaçant això amb l’actualitat política ens porta a parlar de com el govern d’Aragonès ens ha endarrerit de forma indecent respecte als objectius de la mateixa Generalitat reflectits en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, per la desídia en les autoritzacions administratives dels projectes de renovables ja presentats i llestos per iniciar-se. Ha desatès la nostra regulació, que preveu literalment “la sobirania energètica de Catalunya”. I no parlem d’independència, que també, sinó de complir el marc climàtic i energètic d’Europa i de Nacions Unides ODS de l’horitzó 2030 i amb els treballs i previsions fets per anteriors governs de la Generalitat.
Una cosa molt semblant al que explicàvem en un article recent sobre l’aigua i la deixadesa del govern d’ERC respecte a projectes de plantes que pal·liarien la greu situació actual, pendents només d’una aprovació administrativa que no arriba, per no fer la feina, tot i les promeses del president.
Lluny dels discursos polítics buits, tan recurrents com febles, són les xifres i la realitat les que palesen la inoperància del govern d’Aragonès.
I n’hi ha més. Una taula de negociació amb Madrid que no ha funcionat a correcuita fins que Junts va aconseguir l’acord de Brussel·les. Unes relacions d’afinitat política que han eclipsat el marge d’actuació de la Generalitat i que han conduït el govern a un carreró sense sortida.
El discurs d’Aragonès anunciant eleccions i aferrant-se a uns pressupostos que sembla que ens hagin de salvar del desastre no és més que un últim esforç per justificar l’inexplicable, per defensar el que s’amaga darrere del que no rutlla. La ineptitud del seu govern per liderar un país que funciona per si mateix, i que només necessita una administració a l’altura que no hi és.
La fi de l’etapa Aragonès és la millor notícia que podia tenir avui Catalunya, i les dades, no els discursos populistes, ens ho demostren. S’obre així un horitzó de possibilitats i oportunitats que hem d’aprofitar.
