Aquest passat 3 d’abril s’han acomplert 40 anys de les primeres eleccions municipals després de la dictadura. El 19 d’abril de 1979, es constituïa el primer ajuntament de la democràcia. Per totes les persones que formaven part d’aquest primer consistori començava un camí ple d’incerteses però, per sobre de tot, d’il•lusions.
Per commemorar-ho, dimecres vam realitzar un acte obert a la ciutadania, on vam poder comptar amb tots els alcaldes i l’alcaldessa vius de la democràcia al nostre municipi. També amb gran part dels regidors i regidores de tots els mandats.
Va ser un acte molt emotiu de retrobament de moltes de les persones que han contribuït a fer de Castellar la gran vila que ha estat, és i serà; amb el sentiment de pertinença i la idiosincràsia que ens fan singulars.
Durant aquestes quatre dècades d’ajuntament democràtic, sis alcaldes i 132 regidors i regidores de tot el ventall ideològic han deixat la seva empremta a la nostra vila. Cadascú amb la seva forma de pensar i les seves prioritats, però amb el denominador comú de la voluntat i el convenciment de donar el millor servei als seus veïns i veïnes.
El Castellar actual, amb tota la profunda transformació que ha experimentat al llarg d’aquests 40 anys, no s’entendria sense la feina i la dedicació d’aquestes persones. També és mèrit de tots ells i elles, i així cal que es reconegui públicament, haver sabut mantenir l’actual caliu de poble i l’orgull de ser castellarenc/a.
Com actual alcalde de Castellar, vull agrair la feina feta pels meus predecessors i els seus equips de regidors i regidores. La Montse Gatell, el Lluís Maria Corominas, l’Albert Antonell i, molt especialment, als dos primers alcaldes de la democràcia, el Josep Arderius i el Miquel Pont, que malauradament ja ens han deixat.
