Dos anys d’una tardor en què ens vam convertir en un sol poble, perquè aquell dia, sense ser-ne conscients, sense preveure-ho, sense que ningú ho hagués de dir o liderar, vam aprendre que podíem aconseguir allò que ens proposéssim.
I així va ser, l’1-O el poble va guanyar-ho tot.
La mobilització va desbordar totes les institucions, les d’aquí i més properes com els ajuntaments, les de més enllà com la Generalitat i, evidentment, totes les institucions espanyoles que van intentar, sense cap èxit i per tots els mitjans, impedir que el poble de Catalunya exercís el seu dret a vot i fes realitat l’anhel d’esdevenir un poble lliure.
I és que durant la tardor del 2017 el poble va prendre completament la iniciativa. Va liderar i governar els carrers, va fer tremolar el poder establert i va empènyer i posar entre l’espasa i la paret tots els estaments que frenaven la seva voluntat, amb la valentia, la determinació i la força que dona la unió de la gent.
Malauradament, una mala gestió d’aquesta força per part de les forces polítiques i una repressió desmesurada dels poders fàctics de l’Estat espanyol han provocat que avui ens trobem en una situació molt diferent d’aquell 2017.
A l’expectativa d’una sentència contra els dirigents polítics d’aquell moment, amb persones a l’exili perseguides només per les seves idees o militància, amb detencions arbitràries i una persecució indiscriminada contra persones vinculades amb el moviment independentista, hem passat de reivindicar el dret d’autodeterminació i la independència a reclamar la llibertat dels presos i preses polítiques.
Una lluita molt necessària, però que creiem que no serà completa ni efectiva si el poble no recupera la iniciativa i torna a liderar tota reivindicació de llibertats col•lectives i populars.
I és que, tan bon punt ens independitzem de l’estat espanyol, es poden donar els tant necessaris canvis democràtics que faran lliure el nostre país i les persones represaliades, preses i exiliades.
Seguim i seguirem reivindicant l’1 d’octubre com l’exemple a seguir de mobilització massiva, d’implicació popular i d’exercici de desobediència civil, imprescindibles per assolir la independència dels Països Catalans.
