Pèrdua de la companya Isabel Sanahuja
Esplai Sargantana
La Senyoreta Isabel va aterrissar a l'Esplai un bon dia d'octubre de l'any 2005 després de Crist. Va venir per donar-nos un cop de mà amb alguns nens discapacitats i li va agradar tant que de seguida va passar a ser una monitora més.
Gestionava la documentació perquè era de llarg la més metòdica i ordenada que hi havia entre les quatre parets del local (més que qualsevol monitor i més que qualsevol de les boles de pols que hi havia sota el sofà). I tot ho feia de gust i amb un somriure.
Si teníem algun dubte sobre sants i olles, l'hi podíem preguntar i ens ho contestava amb molt de gust juntament amb uns quants detalls de la seva vida, de propina (Que Santa Llúcia ens conservi la vista, que pagant Sant Pere canta!).
Això sí que ho tenia; callar callar, el que és callar, no callava mai. Bé, de vegades callava en algunes reunions de monitors... Concretament quan coincidien amb algun partit del Barça i ella s'aferrava als auriculars com si no hi hagués demà. Però sense tenir en compte aquests dies, ella era el toc sensat i responsable a les nostres interminables i de vegades psicodèliques reunions.
Amb ella vam compartir uns anys de monitors inoblidables. Estimava l'esplai, als nens i als monitors (era la mami de tots!). Tant que quan li va tocar un pessic a la loteria, a més de tapar forats a casa seva, va tenir algun detall bonic amb l'esplai. Es va bolcar en l'entitat i hi dedicava una pila d'hores sempre amb un somriure a la cara.
Després d'una llarga malaltia, la Senyoreta Isabel ens ha deixat el 31 de gener de 2017, 12 anys i una pila d'experiències després d'haver tingut la sort de conèixer-la. I molt més aviat del que li pertocava.
Isabel, has deixat una petjada molt gran a l'esplai i en tots els monitors i nens amb qui hem compartit llargues tardes de dissabte i colònies.
Ara podràs parlar de tu a tu amb Santa Caterina i amb Santa Llúcia, i estem segurs que posaràs ordre a la base de dades de Sant Pere. Que tothom ompli el formulari d'accés correctament i estigues al cas que ningú entri sense el teu vist-i-plau.
I sobretot, dóna records a l'Oriol i al Pep de part nostra. No t'oblidem. No us oblidem