En aquests moments algunes immobiliàries estan aplicant increments
importants al preu del lloguer en contractes caducats, que es troben en zones declarades tensionades segons la llei pel dret a l’habitatge. L’argument? Que tenen dret a actualitzar el preu segons l’IPC acumulat des de l’inici del contracte. La realitat? Aquesta pràctica no només és qüestionable, sinó possiblement il·legal.
La llei 12/2023, a l’article 6, ho diu clarament: si el contracte es renova en un habitatge en zona tensionada, com ho és Castellar, el preu del nou lloguer no pot superar l’última renda pactada del contracte anterior, actualitzada com a màxim segons la clàusula d’actualització anual. És a dir, només es pot aplicar la pujada que legalment tocava cada any, no la suma acumulada de cop.
A això se suma el que estableix el Codi Civil (article 1964): qualsevol reclamació de drets no exercits prescriu als cinc anys. Per tant, encara que s’haguessin “oblidat” d’actualitzar el preu del lloguer, només s’hi pot aplicar l’IPC dels últims cinc anys, i mai anar més enllà.
Recordem també el límit temporal establert pel govern espanyol en el reial decret llei 6/2022, que limita el màxim del 2% per als anys 2022-2023 i del 3% per al 2024.
Sembla que això s’està vulnerant. Algunes immobiliàries interpreten (o fan veure que interpreten) que poden apujar el preu del lloguer sense limitacions legals. I el pitjor és que molts llogaters, desconeixedors d’aquests drets, acaben acceptant aquests augments sota l’amenaça de ser expulsats de l’habitatge.
Fins i tot sembla que el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) està demanant més claredat al Govern català respecte a la interpretació i aplicació de la llei, per tant: Com és que algunes immobiliàries ho estan aplicant obviant
aquestes lleis?
Aquesta situació genera inseguretat jurídica tant dels llogaters com dels
propietaris, i genera una sensació d’impunitat que només beneficia els que volen especular amb el desconeixement, les amenaces o la pressió social.
Urgeix el posicionament clar de l’administració, i cal denunciar aquestes
pràctiques abusives, defensar els drets dels llogaters i exigir que l’habitatge deixi de ser un instrument d’especulació i sigui el que és: un dret fonamental.
