Per la meva mestra Judit

Estimada mestra,
Quina tristor saber que marxes, quant agraïment a la teva feina, has sigut com un complement dels pares per mi, quines lliçons de vida m'has donat en una etapa tant important de la meva formació, quan cada comentari ha quedat gravat per sempre i he après, com són el respecte i els valors que volíem.
"Un bon dia", "una bona tarda", "Un espera't per aixecar-te", també he après allò que s'ensenya a P4, a escriure el meu nom, resseguir les lletres, explicar contes, la veritat, un munt de coses, però per als meus pares, el més important, diuen que a estimar-se i estimar als altres, això costa i fins i tot cal fer una carrera i de vegades, ni d'aquesta manera, aquestes coses que diuen els meus pares de veritat, em costa entendre'ls.
Aquesta és una carta de presentació, això diu el meu pare, diu que ell, que està ara com tú, a l'atur, t'obre portes i si tens la sort que estigui escrita des del cor, té molta més validesa que la feta per un directiu que ja té la plantilla feta. Ell, diu, que hi ha empreses que quan et coneixen, no necessites un títol i essent tant vàlida com tú, s'esperen, i fins i tot fan que te'l treguis perquè valoren altres coses, quina llàstima.
He après a ésser persona, això de vegades també s'aprèn a l'escola, diu el meu pare que hem tingut molta sort amb tu i per això et volem donar les gràcies.
Quina mala sort, quina pena, diu la meva mare, que a casa de l'àvia encara es parla de la Germana Pilar, i ella, parla de la Conxita, que ara fa quatre dies, parlava en el seu comiat de la comunitat educativa, ens hauria agrada't que t'agraïssin la labor davant de tots com et mereixes.
Et desitgem el millor a la teva nova vida.