Voldria mostrar el meu agraïment a Castellar del Vallès: és aquí on vaig madurar com a persona i com a professional. Iniciar-se ara fa exactament 40 anys no només com a metge estomatòleg (antic títol de dentista) sinó també com a petit empresari (faceta aquesta última per a la qual no havia estat preparat) va ser tot un repte per a un jove que tot just acabava uns llargs estudis, però l’esperit obert que vaig trobar entre els castellarencs m’ho va facilitar molt.
Durant tot aquest temps he vist un Castellar que ha anat canviant i que ja no és aquella població d’11.000 habitants on gairebé tothom es coneixia. Moltes vegades ho enyoro, com també penso sovint en aquells primers pacients que em van ajudar tant amb la seva confiança i comprensió, però que ja no són entre nosaltres.
Ara ha arribat el moment d’acomiadar-me dels pacients actuals i m’hauria agradat fer-ho com cal: obertament i estrenyent-los la mà, però no ha estat possible. Tot i així, el consultori on he passat tantes hores i anys continua operatiu amb bona part del seu personal de sempre.
Per sort, les relacions familiars faran que no m’allunyi mai del “poble”. Gràcies de tot cor.
