20 segons

La Neska sempre ha estat una gossa especial. Potser perquè ha tingut la sort de tenir uns amos que l'han estimat com si fos una més de la familia o potser els seus amos han tingut la sort de conviure-hi; de disfrutar-la i de rebre mol tmés afecte i fidelitat de tot el que li han donat que ha estat molt.
Ja de ben petita ha estat la fidel companya d'aventures de l'Ivan. Amb la seva vida seminòmada van compartir excursions, moltes hores de muntanyes i rius i llargs viatges a les Canàries. Sempre junts, ell amb la seva nena.
Fa un temps, quan ell va marxar a treballar fora, la Neska es va quedar amb la mare i, en una època no gaire bona, la Neska va ser un coixí i el suport que va ajudar més d'un dia a trobar ganes de sortir a passejar i caminar.
Però tot es va espatllar dilluns passat. Varen sortir a córrer pel bosc amb el meu germà i a un camí de carro, un camió amb massa pressa la va atropellar. Malgrat que li van demanar de parar, només va frenar un segon i va continuar el seu camí, Eren 20 segons. 20 segons haurien evitat aquesta pèrdua i aquest buit que costarà molt d'omplir.