El ‘sensei’ del Kyokushin Castellar ensenya des de fa gairebé deu anys als joves de Castellar del Vallès karate i els valors que acompanyen l’esport
- Com vas començar en el món del karate?
Vaig començar fent taekwondo quan tenia només 12 anys, però només hi vaig estar dos anys. Més tard, com que em vaig quedar amb les ganes de més arts marcials, vaig començar amb el karate kyokushinkai a Sabadell. Des de fa una mica més de nou anys que l’ensenyo, és molt especial veure els més petits com van aprenent, no només l’art marcial sinó també valors per la vida.
- Són les arts marcials més un estil de vida que un esport?
Totalment, tot el que engloba les arts marcials t’ensenya a ser molt millor persona. Moltes vegades, quan et trobes pel carrer un company o algú que ha sigut contrincant, el saludes com si fossis al tatami.
- Quins valors que t’ha ensenyat el karate apliques teu dia a dia?
Jo aplico al dia a dia el karate en general. Sobretot el respecte de cara als companys, però també a la resta de gent. Guardar silenci si algú que està explicant res en sap més també és un aspecte que aplico diàriament. Molts valors s’estan perdent, però dins del tatami es mantenen. En el cas del kyokushinkai sobretot s’aprèn a ser perseverant i a no donar mai les coses per perdudes.
- Quin és el perfil dels alumnes que teniu al club de Castellar?
Ara mateix tenim gairebé un centenar de karatekes al nostre dojo i cadascú té un perfil diferent. Ens trobem amb nens i nenes amb problemes de disciplina a l’escola o a casa, també joves amb dificultats a la mobilitat, hi ha amants de les arts marcials, gent que busca l’adrenalina de les baralles, altres que venen per posar-se en forma, etc.
- Veus créixer l’interès pel karate entre la gent jove?
Sempre hi ha gent a qui li interessa apuntar-se. Els últims dos anys teníem molts alumnes i fins i tot ens hem vist obligats a retallar l’edat d’entrada, perquè no ho podíem abastar.
- Pel que fa a les noies, creus que hi ha hagut un augment de participants?
Totalment. Quan jo vaig començar al món del karate gairebé no hi havia noies i ara ens podem trobar que gairebé hi ha paritat als dojos. És una eina molt important i empoderadora per a les noies.
- Què diries als pares i mares que no volen apuntar els seus fills a arts marcials perquè creuen que és un esport “violent”?
Els diria que a la resta dels àmbits de la societat hi ha molta més violència. Al karate ens donem cops, però sempre sense violència i amb companyonia.
- Quins reptes teniu com a club?
El repte principal és participar en la primera edició del Campionat Nacional Federatiu, un torneig de combat i de kates que organitza la Federació Espanyola de Karate i que engloba tots els clubs de l’Estat. Participar-hi i fer un bon paper estaria molt bé. També tenim moltes coses preparades, com un campionat intern del club o una ascensió a la Mola.
- Quins problemes o inconvenients us trobeu ara mateix al club?
L’entrebanc principal que ens trobem és el fet d’entrenar a l’Espai Tolrà. Fa cinc anys que hi som i la situació no fa més que empitjorar. El fet que estigui obert constantment al públic i que no hi hagi control fa que passi gent amb calçat de carrer o en patinet i que malmeti l’espai. A més, ens hem trobat diverses vegades que ens han robat part del material que fem servir per als entrenaments. Aquesta situació no és sostenible. Tot això sense comptar el problema que suposen els coloms, que fa que estiguem parlant d’una situació d’insalubritat a tot l’Espai Tolrà.
- Com creieu que es podria solucionar?
Una de les solucions que proposem és que se’ns col·loqui en un lloc més resguardat, al mateix Espai Tolrà o a algun altre pavelló del municipi, on puguem entrenar sense problema i deixar el material sense por que el facin malbé o el robin.
-Què diries a algú de Castellar que està pensant a provar el ‘kyokushinkai’, però encara no s’ha decidit?
Que s’animi a provar-ho. Al cap i a la fi, a la vida tot és provar i llançar-se a la piscina.
