Sergio Rodríguez 'Rodri' és un defensa central que a principis de temporada va fitxar per la UE Castellar. Ha passat per la màxima categoria del futbol de l'estat l i fins i tot ha estat dels pocs jugadors espanyols que han arribat a la lliga russa a l'Spartak de Moscou
· Quan vas començar en el món del fútbol i per què?
Vaig començar a jugar amb 3 o 4 anys, en el l’equip al Pla d’en Boet, un conjunt del meu barri de Mataró, on vaig néixer. M’agradava des de ben petit, al final com qualsevol nen, un amic teu s’apunta, a tu t’agrada i decideixes anar a l’equip més proper.
· Quan eres petit, tenies el somni de jugar en algun equip?
Mai he tingut una obsessió amb voler jugar a cap equip en concret.
· Eres conscient de quan vas començar a destacar?
Mai he notat res, sempre m’ho he pres de debò perquè era el que m’agradava fer. Vaig jugar en l’equip del meu barri i als 11 anys vaig anar a fer una prova a l’Espanyol, on posteriorment van fitxar-me per jugar amb ells.
· Com va ser el teu pas per a l’Espanyol?
Quan vaig entrar vaig deixar l’equip del meu barri. Era molt important, les coses es prenien de debò i també eren unes exigències més importants. T’enfoquen per a la competició des de ben petit i estava rodejat de companys que eren els millors de la categoria.
· Quin equip et va fitxar de Rússia? Com va anar el fitxatge i l’adaptació?
Va fitxar-me l’Spartak de Moscou. Va ser un mes de març, tot i que va ser molt ràpid. Vaig marxar quan aquí encara quedaven tres mesos per acabar la temporada, ja que la lliga comença abans a Rússia, el calendari de temporades és diferent. Encara no tinc clar com hem van veure, suposo que va ser en l’últim partit abans del fitxatge, en un Barça-Hèrcules.
· Has patit alguna lesió que no t’hagi permès jugar durant mesos en algun equip?
Malauradament, he tingut dues lesions molt importants per a un futbolista: vaig trencar-me el tendó d’Aquil·les jugant al Rayo Vallecano, a Primera Divisió i estant al Llagostera, el lligament creuat anterior del genoll. Són lesions fortes que et fan estar com a mínim set o vuit mesos lluny dels terrenys de joc.
· Has hagut de fer algun sacrifici per a poder continuar amb la teva carrera professional?
Per poder seguir amb la meva carrera, vaig haver de fer molts sacrificis. Amb només deu anys venien a recollir-me de l’Espanyol a les cinc de la tarda per anar a entrenar i a les onze de la nit tornàvem cap a casa. A més, no podia anar a les discoteques amb amics o al parc. Però ho tornaria a fer.
· Què prefereixes tenir un bon ambient de vestuari i estar en una categoria més intermèdia o estar en una alta i un mal ambient?
Realment aprecio tenir bon ambient, és molt important tenir un vestuari saludable per poder tenir èxit. A vegades és millor estar en un vestidor amb un nivell inferior i amb més bon ambient, ja que al final, acabes tenint més èxit que no estant en un nivell més alt i cadascú pel seu compte. És molt important fer pinya amb el teu equip, sempre ho he pensat així i ho he viscut.
'Rodri' durant un partit amb la samarreta de l'Spartak
· Quina és la clau d’una carrera tan exitosa com la teva?
El secret de l’èxit és ser constant, no abandonar i buscar els teus somnis i objectius. Ho pots aconseguir tot i sino que no sigui per no intentar-ho. Després ja ve la sort, estar en el lloc i el moment adequat.
· Quins han estat els millors moments fins ara com a professional?
He viscut molt bons moments, quan estava al Barça; debutant a la Lliga i a la Champions League, encara que quan ets jove estàs en un núvol, també he viscut dos ascensos amb l’Hèrcules i a l’Almeria.
· Quins són els teus plans de futur al Castellar?
Jugaré fins que vegi que puc contribuir al meu equip. A més ara estic aprenent per a ser entrenador, amb una col·laboració en mans de Juan Antonio Roldán, al qual li agraeixo molt l’ajuda.
