Ana Hernández: “La lesió m’ha frenat, però continuaré”

· Com va la lesió i com es viu el futbol des de la grada?
Estic molt contenta de la temporada que he pogut fer al meu equip, al final una lesió pot arribar en qualsevol moment. Fa dos mesos, quan vaig lesionar-me, va ser molt dur, però ara ja ho porto millor i estic centrada en la recuperació. Viure el futbol des de la grada et fa patir molt més i és dur.

· Has passat per diversos clubs importants. Quina etapa t’ha semblat més determinant per a tu?
He de destacar l’etapa a l’Espanyol, on vaig ser durant set temporades i on més he crescut com a jugadora i com a persona. És l’època que més m’ha marcat esportivament. 

· La teva carrera ha combinat moments d’alt nivell competitiu amb períodes de reflexió i descans. Com has gestionat aquests canvis?
Des de petita, lluites per arribar i estar a dalt, i quan ho vaig aconseguir vaig tenir l’experiència a Itàlia, després de la qual vaig pensar a deixar el futbol perquè m’estava consumint. No em penedeixo del que vaig fer, però va ser una època complicada.

· Vas arribar a l’Inter de Milà i vas tornar perquè no t’hi vas trobar còmoda.
Just havia fet els 18 anys i vaig marxar. Allà, lluny de tothom, va ser complicat. És una decisió que tot professional ha de prendre, però no vaig ser capaç.

· Vas arribar a la Queens League després d’una trajectòria en el futbol tradicional. Quin va ser el canvi més important?
El canvi va ser molt important, però aquests anys a la Queens han estat espectaculars. El format, les normes i tot, crida molt l’atenció. El nivell és molt alt, i és impossible que no t’agradi. El camp de futbol 7 és el que més notes. Hi ha molta exigència i menys minut de joc, però tot més explosiu. T’acabes cansant més aquí que en el futbol normal. És més xou que futbol, però hi ha un gran component de futbol dins. M’agrada més aquest format i es viu més aquest format que el futbol 11. L’adaptació va ser complicada per les mides, però per sort soc una futbolista que es desenvolupa millor en els espais petits i l’adaptació va ser ràpida.

· La teva arribada va ser un boom, amb MVP inclòs!
No m’ho esperava! Van dir-me que em presentés a la lliga i vaig enviar el vídeo que demanaven. Quan vaig arribar van fitxar-me la primera del draft!

· La Queens League ha contribuït a donar més visibilitat a moltes jugadores. Com ho valores?
Aquesta lliga dona molta visibilitat al futbol femení. Les visualitzacions dels partits són semblants a les de la Kings.

· El president de l’equip és un mediàtic. Com és Ibai Llanos?
És molt bona persona. Ell té la seva feina i potser no ha estat tan físicament allà, però sempre respon quan hi ha problemes o reunions i quan se’l necessita.

· Com és el dia a dia d’un equip així?
Els anys que fa que hi soc hem fet entre tres i quatre entrenaments setmanals, amb stage, a principi de temporada, d’una setmana per treballar. És igual que el futbol normal, i la implicació és la mateixa. No hi ha gaire diferència.

· Es pot viure de la Queens League?
Viure només d’això és complicat. Però no va malament i és millor que el futbol normal.

· Fa tres anys vas dir que “l’esport no hauria de tenir gènere”. Creus que el futbol femení ha avançat prou des de llavors?
El futbol masculí és universal i el femení encara no. No és el mateix i és difícil de comparar, però el femení està creixent molt en els últims anys i s’està igualant en molts aspectes. 

· Quins reptes personals i esportius et marques?
Primer, recuperar-me per poder continuar jugant a Lanzarote. La lesió m’ha tornat a frenar, però continuaré i no aniré enrere. No tinc un objectiu immediat, però la idea és continuar creixent com a futbolista.