Els dos castellarencs van participar a la Ultratrail del Mont Blanc, la prova de muntanya més mediàtica del món
L’última setmana d’agost és reconeguda en el món de l’atletisme de muntanya per la disputa de la Ultratrail del Mont Blanc, una cursa de 174 km i més de 10.000 metres de desnivell on corredors i corredores de tot el món es posen a prova. Chamonix és el punt principal de sortida, on dos castellarencs, Òscar Sáez i Núria Muntada, van fer història coronant-se com a finishers en aquesta edició.
El Mont Blanc és la gran referència en les curses de llarga distància. Tot i no ser la més tècnica ni la més difícil, completar la seva distància té un toc èpic per a qualsevol esportista: és com córrer a Mònaco en F1, jugar a Wimbledon en tenis o jugar un partit a Anfield. Amb aquesta il·lusió, el castellarenc Òscar Sáez (39) feia tres anys que intentava entrar a la cursa, limitada a 2.500 participants i amb accés per sorteig, després d’haver sumat punts en altres curses del mateix promotor.
Juntament amb la seva parella, Sonia Casimiro, que el va ajudar a les assistències, es va enfrontar al repte esportiu més gran de la seva vida. Sáez, acostumat a fer curses de llarga distància, mai havia cobert una distància així i el Mont Blanc es presentava com a un repte majúscul. “M’agraden més les curses tècniques, i aquesta és una més de córrer, però l’ambient és espectacular”, explica el corredor, que creu que la competició de Chamonix és com la Meca: “S’ha de fer una vegada a la vida”.“És una cursa molt dura, però hi ha molts camins asfaltats i ben arreglats que la converteixen en una prova més ràpida. Curses com la de l’Aneto o de Canfranc a Osca són molt més tècniques”. Dijous abans de la cursa, l’organització va activar l’equip de fred per la previsió de fred i pluja. Va arrencar a ploure en la sortida i van estar 12 hores amb aigua i neu i temperatures durant la nit de -9 graus. “No vaig arribar a tenir hipotèrmia, però vaig passar molt fred. No podia ni menjar perquè no tenia tacte a les mans. Vaig poder recuperar-me en un refugi i arribant a Cormayeur [Vall d’Aosta, Itàlia] i al quilòmetre 83 va arribar la primera assistència de la Sonia”, remarca. Després de menjar i recuperar-se, l’absència de pluja li va permetre canviar el xip. A la Sonia no la tornaria a veure fins al punt dels 130 km. El 145 i 155 van completar els avituallaments.
No va tenir més ensurts importants, i va completar la cursa en 33:30:48 i entrant en la posició 321, dels 1.664 que van acabar, el 13è espanyol classificat i el 7è millor català. “L’experiència és brutal. S’ha de viure si t’agrada aquest món. Hi ha molts quilòmetres envoltat de gent i això no es viu enlloc. A qui li agradi l’ha de provar, ja que l’ambient és espectacular i tot és molt emotiu”.
Núria Muntada en la categoria YCC Minime. || CEDIDA
MUNTADA, PODI EN MINIME
La jove de 14 anys Núria Muntada també va atrevir-se a participar en una de les variants de la cursa en representació del Centre Excursionista de Castellar. Muntada va completar la YCC Minime, prova separada en dos dies. Una cursa d’iniciació que s’adapta als i les participants, amb una distància més reduïda que les grans distàncies de les categories sèniors. En la primera jornada la sortida va ser des de Courmayeur, on va participar juntament amb 85 corredors internacionals, va completar el recorregut de 4 km i 220 m de desnivell amb una marca final de 23:58 minuts i es va classificar en tercera posició.
L’endemà, a Chamonix (Alta Savoia, França) va ser la seu de The Revenge, una segona prova amb sortida en ordre invers al temps del dia anterior en què s’ha de completar un trajecte de 2 km i 100 metres de desnivell ascendint i descendint per una pista d’esquí i entrant pel mateix arc que els participants de les proves llargues. Muntada va tornar a repetir en el tercer esglaó del podi, amb un temps de 08:35.
