El ciclista castellarenc suma el segon títol català de la temporada i buscarà el triplet
Pocs poden dir que han sumat 14 campionats de Catalunya amb només 16 anys. El ciclista castellarenc Oriol Alcaraz és un d’ells. Diumenge passat el ciclista de la UE Vilanova-Autocars Sagalés va sumar el segon títol català de la temporada al Circuit de Barcelona-Catalunya i ja somia a aconseguir el triplet a finals de setembre.
Tot i la temporada atípica que estem vivint, Alcaraz en cap moment ha estat disposat a passar-la en blanc i segueix en el seu camí per arribar al cim. Mentrestant, però, el ciclista arrasa allà on va i és estrany veure’l fora del podi en qualsevol de les curses en què participa. I ho fa tant en el circuit de BTT com en el de ciclisme en ruta, convertint-se en un especialista en totes les superfícies.
A principis d’agost, després d’haver-se rodat en la cursa internacional de la Vall de Boí, el castellarenc va arribar a Vilajuïga (Alt Empordà) amb moltes opcions d’aconseguir el campionat de BTT. El terreny sec i rocós i amb fort desnivell de la prova no li va posar les coses fàcils, però una primera volta gairebé perfecta li va donar la renda suficient per aconseguir la victòria (00:56,12) en categoria cadet. El seu principal rival, Miquel Morales (00:58,59) no aconseguia seguir el seu ritme i va arribar a gairebé tres minuts. Adrià Franquesa (00:59,41) va completar el podi.
Amb el primer campionat de la temporada sota el braç, Alcaraz va seguir la preparació pel català de contrarellotge, amb una nova victòria, aquesta vegada en el 40è Trofeu Primavera Olot - Memorial Marta Juanola de Batet de la Serra (Olot). Va imposar-se a l’esprint per davant de Gerard Cano després d’atacar en l’últim port de muntanya, a dos quilòmetres del final, amb dos segons de renda i 14 sobre el tercer, el seu company d’equip Joel Díaz.
A finals d’agost la cita de Montmeló ja era a tocar, però el del Sagalés encara va voler arriscar en una prova més i va sumar el tercer lloc en la volta a Besaya, tastant l’asfalt càntabre i sumant la victòria en la crono per equips de Torrelavega. En la segona jornada de dissabte, un vuitè lloc en els 57 km a Los Corrales –havia de reservar forces– li va garantir el podi per darrere d’Abel Odón Rosado i Tomás Antonio Morgado, la gran esperança portuguesa del món del ciclisme. Tan bon punt va baixar del podi i va tornar cap a Barcelona, ja que diumenge l’esperava una nova gran cita.
Amb un recorregut tancat de 9,4 km –sortida des de la recta i tornada abans d’arribar de nou al punt de començament– Alcaraz va emular les millors tardes de Jacques Anquetil –Monsieur Crono– al Tour de França dels anys 50 i 60: sense gairebé cap referència de crono, per sortir dels primers, no va escatimar esforços, pedalejant com per fugir i traçant els revolts de manera més pròpia de Marc Márquez que d’una contrarellotge. Amb la mateixa bicicleta amb què fa ruta –en aquesta categoria encara no està permès canviar-la– el ciclista va deixar ben clar que volia el premi. Finalment ho aconseguia, aturant el rellotge en 00:13:15-12, a quatre segons de Tomás Deosdat i a 18 de Joan Cadena. Pràcticament com si res, després d’haver fet una cursa de dues etapes i 1400 km de viatge, per sumar el segon campionat de Catalunya en un mes. Tot en 72 hores!
“Pujant de categoria, cada vegada hi ha més nivell i més gent i és més complicat aconseguir una victòria. La crono va anar perfecta, tot i sortir dels primers entre els 60 corredors vaig anar a tope sense baixar el ritme en cap moment” explica el ciclista des del merescut descans de casa.
Amb la mirada posada en aconseguir el tercer català a Súria (Bages) en el campionat en ruta del 19 de setembre, el bicampió afirma que els pròxims reptes són “la Vuelta a los Valles Mineros de la setmana que ve a Astúries i el català de ruta”.
La gran progressió del ciclista en els últims anys el van fer deixar el seu equip de tota la vida, el Terrassa CC, per fer el salt a l’UE Vilanova - Autocars Sagalés, on ha pogut fer un pas endavant i ha aconseguit participar en noves curses. Alcaraz, però, no es conforma amb això i tracta de trobar un equip capaç de donar-li suport econòmic per a viatges, inscripcions i material i així poder seguir lluitant pel somni de convertir-se en ciclista professional i assaltar algun dia ports de muntanya com el Tourmalet, l’Angliru o el Mortirolo.
