"Marco i sóc a casa, no puc demanar més"

L‘autor del gol que manté el Centre d'Esports Sabadell colíder de Segona Divisió A viu a Castellar del Vallès. Aarón Bueno (Badia del Valles, 1983) torna a jugar al futbol català després de sis temporades provant sort en equips com el Llevant, l'Atlètic Balears, el Ceuta o el Cadis. El gol que va marcar dissabte passat contra l'Alcorcón (1-0) reafirma el gran moment, tant de Bueno com del club arlequinat.

· És la primera temporada que juga a Segona Divisió A. Diríem que és el seu millor moment com a jugador?
I per molts motius: pel moment de l'equip, perquè estic marcant gols i sobretot perquè torno a ser a casa amb la meva família després de tants anys jugant fora. No puc demanar més.

· El Sabadell apunta les maneres de l'any passat però en una categoria superior. Amb tants jugadors nous no han necessitat adaptació?
Hi ha diversos factors que han ajudat. Primer el camp, que està molt bé. Les dimensions i la gespa ajuden a practicar el futbol que vol en Lluís Carreras. I els jugadors que han arribat nous també els agrada jugar així al futbol i d'aquesta manera és més fàcil adaptar-se. El míster, a més, dóna confiança màxima, sempre ens anima encara que cometem errors.

· És el xutador de penals?
Contra l'Alcorcón era el primer que ens xiulaven i vaig haver de barallar-me amb un parell de companys que també el volien xutar-lo. Se'm dóna bé, al Ceuta i Cadis jo llançava els penals. Quan n'hi hagi un altre també intentaré llançar-lo si em deixen.

· Com va anar el seu fitxatge pel Sabadell?
Jo buscava sortir del Cadis. Allà havia començat molt bé, jugava tots els partits, sis gols en sis jornades. Però van canviar d'entrenador i José González no va comptar amb mi. A l'estiu vaig dir a la meva família que qualsevol oferta de Segona B a prop de casa l'agafaria. No m'esperava que al final fitxés pel Sabadell.

· I això?
Buscaven jugadors consolidats a Segona A. Jo ja sabia que no era la primera opció. A més havia firmat Manu Lanzarote, Eneko havia renovat... Havia mig tancat la porta fins que un dia, ja de pretemporada amb el Cadis, em va trucar el meu representant. Al cap de dos dies firmava el contracte. Era un divendres a dos quarts de dotze de la nit i dissabte a les set del matí ja estava venint cap a Barcelona.

· I la família encantada.
Estaven molt contents. La veritat és que no he tingut bones experiències els anys que he estat fora. Amb una setmana vaig guanyar més en qualitat de vida que en els darrers set anys.

· I què li sembla Castellar?
Fa sis anys que hi tinc pis, però fins ara no n'havia pogut gaudir bé. Ara ja hi estic més instal·lat, el meu fill petit va a la llar d'infants i gairebé cada dia sortim a la plaça de l'Espai Tolrà. A més, tinc la sort de tenir com a veïns els meus pares i el meu germà Nakor, que ara juga al Sant Andreu.

· Encara no ha anat a veure la UE Castellar?
Li vaig dir a Quico Díaz, que m'havia entrenat al Mercantil, que hi vindria algun dia. També conec jugadors com Dani González i Iñaki Moreno. Fa anys a la Gramenet B vaig coincidir amb Iván Gallardo.

· Ara els de Badia triomfen.
Amb el Sergio Busquets som com cosins, ens uneix una gran amistat. Hi ha dies que ve a Castellar a menjar amb nosaltres.